El flautista seguit per les rates. Les rates ofegades al riu. Els cavalls de Síbaris, ballant al so de les flautes espartanes. Els homes més feréstecs de l’antiga Grècia guanyant una batalla amb armes que no són les seves.
La música de les esferes, sentir harmonies subtilíssimes en el giratori de planetes, estrelles i èter. Kepler, Plató, Joselito que canta i un calfred que traspassa l’espinada de la mestressa. Apol.ló i la lira, Mozart i el deliri dels quartets de Dmitri Shostakòvich. Pitàgores de Samos, les proporcions, les campanes, les cordes i el món en forma de números.
Música. Catedrals plenes de números, proporcions sonores que es retorcen amb les columnes per esvair-se més amunt de les voltes. Els tambors ressonant tota la nit a l’altra riba del riu, un riu de qualsevol selva. El foc. Fresques vetllades en una casa gran mediterrània, el llaüt, el vi, les mosques. Un piano negre, Wolf, Schubert, tempestes.
Milers de joves posseïts per la dansa. La nit i Dionisos. Música per acomiadar els morts, Haendel al Tàmesi, la Badinerie dins d’una bossa abandonada, melodies al tren i al dentista.
Màquines que fan música i conceptes, pianos espectrals lligats a objectes, el cant dels ocells, un cor de noies que canten.
Pensar la música, una altra vegada, tantes vegades com sigui possible. Necessitat de pensar per seguir sentint encara. Ni tan sols per guanyar batalles.
Sonograma © 2008 >> la revista de webdemusica.org >> disseny: maria ivanova