WEB DE MÚSICA
Inici > Sonàrium_01> Entrevista a Joan Bagés i Rubí
01_Entrevista a Joan Bagés i Rubí
La primera entrevista del cicle que obrim avui la dedicarem a Joan Bagés i Rubí, artista sonor de Flix que desplega les seves activitats entre França, on viu, i Catalunya, on va néixer. La seva obra es desenvolupa a cavall de diferents disciplines conreant d'una banda les obres amb instruments acústics i d'altra banda les obres amb medis electroacústics, amb totes les vessants possibles entre l'una i l'altra.
[ Pàgina personal de l'artista ]
Com van ser els teus inicis en el món musical?
Vaig néixer a la terra ferma, a Lleida, terra amb tradició de Corals. Cap als deu anys els meus pares em van dur a una coral. D'altra banda, la meva mare havia estudiat fins a 6è de piano i també el meu avi és un músic reconegut per les terres de Lleida, Joan Rubí Gras, nascut a Igualada però casat a Lleida. L'avi, ara ja jubilat, era principalment bateria i pianista, i havia participat en la fundació de diverses cobles i orquestres de ball. Havia compost alguna obra per a cobla i sobretot havia tocat en Orquestres de Ball d'aquella època, l'Orquestra Dekaros, per exemple. En aquest ambient familiar és on em vaig anar introduint al món de la música. El meu pare no tenia estudis musicals, però li agradava molt la música. Durant la seva època d'estudiant de química a Barcelona havia comprat molta música, que sovint l'escoltàvem a casa, sobretot clàssica i rock.
Així doncs els primers contactes amb la música van ser ja a casa, de petit.
Sí. De música clàssica recordo haver escoltat els concerts per a piano i orquestra de Beethoven i els de Mozart i les simfonies de Beethoven. També escoltàvem música de Vivaldi, de Bach i sobretot òpera. A casa sempre havia agradat molt Wagner. Recordo també que el primer disc de Bartók que vam comprar era la sonata per a dos pianos i percussió, així com el concert per a dos pianos sols i la sonata també per a dos pianos de Strawinskij.
Amb nou o deu anys, aquestes obres em van sorprendre moltíssim. Tenien una sonoritat que no havia sentit mai.
Com t'he dit abans, també escoltàvem rock, que és la música popular que sento més propera tot i que a Lleida cantava a la Coral de l'Orfeo i també anàvem a veure Sardanes, on el meu avi i tocava el fiscorn. D'alguna manera el meu background es forma amb aquests dos mons, la clàssica i el rock dels '70, '80 i 90' . Durant el anys 90 a Flix vaig tocar la bateria i els teclats amb diverses formacions de música pop i rock, on fins i tot havíem enregistrat una maqueta amb Vitamina 6. En canvi, la música tradicional mai ha estat sant de la meva devoció. Doncs si bé a l' Escola Espiga Sant Jordi de Lleida on estudiava l' EGB, cantàvem música popular catalana i apreníem a tocar melodies populars catalanes, aquestes mai han format part del meu paisatge sonor del dia dia. Tot i que vaig formar part dels Grallers de Sol a Sol de Flix, com a percussionista i professor de percussió.
Recordes com et vas introduir a la música contemporània?
Recordo que un bon dia el meu pare va aparèixer per casa amb música de
Schönberg. No entenia res de res, em resultava marcià. La peça era el Pelleas und Melisande op. 5. També recordo la Passacaglia op.1 de Webern. Diguem que hi vaig entrar amb aquests dos compositors i amb Bartók i Debussy. De Debussy vaig tocar les obres per a piano del llibre Children's Corner. Per una banda em sorprenia l'abstracció dels colors sonors de Debussy, com passa a La Catedral Submergida, o la força rítmica i tímbrica de Bartók i de l'altra també l'abstraccionisme i expressionisme alemany.
I suposo que tot plegat va anar simultàniament als primers estudis musicals.
Sí, a Lleida vaig estudiar solfeig, piano i coral amb professors. Després del trasllat a Flix vaig continuar amb el piano i el solfeig amb el professor Alfons Guiu Mestres. Més tard vaig seguir a l'escola de Móra d'Ebre i al Conservatori de Tarragona i, finalment, vaig obtenir el títol de grau mig de piano del Conservatori del Liceu estudiant a l'Aula de Música Àngel Soler.
Però tot i que interpretava repertori bàsicament clàssic, a poc a poc em comença a interessar més la contemporània tant amb els discs que t'he comentat com amb la música de Stockhausen, que vaig descobrir quan feia vuitè de piano. Em van entusiasmar els seus Klaviersücke, aquella abstracció del material em va fascinar, mantenint al mateix temps un discurs coherent, i les obres electroacústiques Mikrophonie I i II del mateix compositor.
Allà van començar ja a sorgir les meves primeres peces com Els sis barrets per a piano i Dolafa II per a piano i recitat de poesia sobre el poemari A munpare de l' escriptor Andreu Carranza. Per exemple, a l'examen de vuitè de piano vaig tocar, entre les altres peces obligatòries, les Sechs Kleine Klavierstücke op.19 d' Arnold Schönberg.
Abans d'entrar en la composició pròpiament, m'agradaria completar la imatge intel·lectual i vital de l'estudiant que eres en aquell temps amb les possibles lectures que recordes et van impactar, la pintura, etc...
Paral·lelament als estudis musicals vaig cursar la llicenciatura de Pedagogia. Mai m'he plantejat exercir com a pedagog professionalment, però quant tenia 18 anys sentia la necessitat vital de llegir i comprendre algunes coses, era una necessitat inconscient. Aleshores em vaig plantejar estudiar filosofia, psicologia o magisteri amb la idea de cultivar-me una mica. Tot això va coincidir amb la mort del meu pare i suposo que moltes de les decisions que vaig prendre anaven encaminades a pal·liar la necessitat de trobar respostes.
I suposo que aquestes respostes les vas anar a buscar en la literatura, la música, la pintura...
Sí. A casa no hem sigut mai catòlics practicants. Tan jo com els meus germans hem estat educats en els valors de la il·lustració; el valor del coneixement científic, elpoder de la filosofia i l'humanisme per al creixement individual i col·lectiu. Un exemple d'això n' era la nostra escola a Lleida, l'Espiga Sant Jordi, escola pública catalanista i progressista. Amb això, el que vull dir es que la meva recerca de preguntes i respostes que hom es posa al llarg de la vida s'emmarca dins un domini fora de la fe.
D'aquí que m'interessés per la literatura, la pintura, la filosofia, etc. En aquella època llegia molta literatura alemanya, francesa i russa. Recordo que com a tanta gent em van impressionar molt autors com Rilke, Camus, Kafka, Freud, Günter Grass, Semprún, entre d'altres. Pintors catalans com Tapies, poetes o artistes visuals com Joan Brossa. Per cert, una de les meves primeres experiències amb la música electrònica és l'obra Vuit poemes eletrònics, dedicat a Joan Brossa. Un conjunt d''improvisacions electròniques amb un editor de partitures.
I creus que aquestes lectures t'han influenciat decisivament en la teva recerca?
En les primeres obres sí, durant una època vaig fer també performance-teatre, com l'obra Performance pianística. Tot allò relacionat amb la existència, l'individu i sobretot amb la relació individu-colectiu-ètica va quedar d'alguna manera enllaçat amb el meu treball. Les 100 accions musicals meves és una performance sobre diverses accions basades en Fluxus i el dadaisme, mesclat amb l'existencialisme i tot allò relacionat amb la segona guerra mundial i la guerra civil.
Així doncs et va influenciar també en el procés de composició
Sí, absolutament. M'ha influenciat en el contingut de l'obra, en la significació i en l'ús dels materials.
Si et sembla bé, m'agradaria entrar en la teva manera de treballar. Com és un dia de feina? Treballes en un estudi o a casa? A la taula o directament a l'ordinador?
Treballo a casa meva. Tinc dues taules una al costat de l'altra, una de més petita on tinc l'ordinador i una altra de més gran on hi poso les partitures. Normalment començo assegut però sempre acabo dret passejant-me per l'habitació donant voltes a la taula i estenent el material per la taula com si la taula esdevingués una seqüència temporal, així puc anar veient com evoluciona la partitura.
Per tenir una idea global de l'obra.
Sí, clar. Els pintors ho tenen més fàcil però la música és en gran mesura l'art
d'esculpir el temps, i per això cal trobar estratègies que et permetin copsar que va passant entre les 5 línies del pentagrama. Evidentment també hi tinc un teclat Roland e-70 on vaig provant i tocant les harmonies, notes, etc. També utilitzo els editors de so per veure com sona. Molta gent no ho recomana però a mi m'ajuda a veure com evoluciona la pulsació i la rítmica.
A l'hora de plantejar-te una obra nova, quin és el punt d'inici?
Bé, en relació a quelcom més general encara m'agradaria afegir-hi alguna cosa. Jo m'autodefineixo com a Artista Sonor. És una diferència subtil però que m'ajuda a entendre i emmarcar el meu treball.
M'interessa tot allò que es revela temporalment, és a dir, tot allò que necessita temps per ser desvetllat, com percebem el so al llarg del temps i com aquest és portador de significats. El meu treball intenta abrasar des de la creació de instal·lacions fins a escrits sobre el so, passant per gadgets sonors com nous instruments musicals digitals, com per exemple la meva Boule-wav 2.0, un interfície de control de la síntesis sonora per a la meva obra per a Fagot i Sistema Musical interactiu. Obra becada per Phonos l' any 2005. Actualment treballo en una versió 3.0. La composició musical entesa 'tradicionalment' és només una part o una de les disciplines integrades dins el concepte d'Art Sonor.
Per a mi l'obra musical és un dels diversos subgèneres de l'Art Sonor, això em permet treballar de forma interdisciplinària, cosa que m'interessa cada cop més, d'aquí la meva relació amb escriptors riberencs com Andreu Carranza o Albert Guiu, artistes visuals com Carmen Platero i Azadeh Nilchiani o pintors com Jaume Rocamora. Per exemple, el meu projecte Peintures Sonores, és un clar testimoni de la meva relació amb altres arts, concretament amb la pintura. Així doncs, el punt d' inici d'una obra musical depèn de cada cas, pot ser una imatge pictòrica, un poema, un so, una idea, etc... En tot cas a partir d' aquí la resta es metodologia i temps. Per a mi composar o crear és l' art de prendre decisions. En cada instant has d' escollir entre tirar per un camí o altre.
Però si no ho he entès malament són dues coses diferents, una primera idea és que la composició musical, entesa com a Art Sonor, permet aplica-la a formes molt diverses, no necessàriament dins del marc del concert, i l'altra, és que amés a més aquest concepte de creació sonora el combinis amb altres disciplinesartístiques.
Carátula- Cálida Construcció
Sí, aquesta manera d'entendre la composició em permet treballar de forma interdisciplinària, en equip. Per exemple: tinc molt bona relació amb un poeta català que es diu Albert Guiu i ens intercanviem materials de tant en tant. O el mateix Jaume Rocamora, al qual li he fet l'obra acusmàtica Càlida Construcció. D'altra banda, ell va pintar un petit quadre basat amb el meu concert a Tortosa l'any 2004 o recentment la caràtula del CD Càlida Construcció.
És a dir que no hi ha un treball simultani, sinó un creador que s'inspira en l'obra de l'altre.
Sí, una obra inspira l'altra. Diguem que te a veure amb la catalització humana dels processos creatius, amb la confluència d'interessos.
En algun cas heu treballat conjuntament ja de bon principi?
Sí, per exemple amb Carmen Platero. Amb aquesta artista visual he treballat en una de les diverses obres que constitueixen el projecte Peintures Sonores. Amb ella vaig fer Peintures Sonores Espectacle interactiu dramàtic, presentat al LEM Festival de Barcelona el 2006.
La consideres una de les teves obres més representatives?
Peintures Sonores- Instal·lació
No sé si més representatives però en tot cas l'obra feta amb Carmen és una obra llarga, en la qual vam treballar-hi molt. És una obra purament electrònica d'uns 25 minuts de durada, amb interacció d'imatges a temps real. Aquest seria un bon exemple de treball conjunt des de l'inici. En canvi l'obra Peintures Sonores Vídeo, és una obra on tota la part musical inspira la creació del vídeo d'Azadeh Nilchiani, una artista visual iranià. D'altra banda, les obres instrumentals les faig tot sol a casa amb el meu Mac, un llapis i una goma.
Carátula CD- Peinture Sonores
Introduïm-nos doncs en el projecte Peintures Sonores
Peintures Sonores és un projecte electroacústic que versa sobre la relació ull-orella o dit d'una altra manera, en la relació espai-temps. Defineixo Peintures Sonores com un projecte ja que aquest aglutina diverses peces musicals-visuals que he anat realitzant al llarg dels anys a partir del 2004. El projecte Peintures Sonores consta de diverses obres:
- A partir del patch Sampler-wav 1.0 en Pure Data va sortir "Peintures Sonores" (vingt improvisations avec sampler-wav sur la peinture d'Araceli Rubí - consacré à Araceli Rubí). CD-R del 2005 distribuït gratuïtament a internet per Hazard Records CD 047.
- Peintures Sonores Espectacle interactiu dramàtic: presentat al LEM Festival de Barcelona el 2006. Fet per Carmen Paltero i jo mateix.
L''any 2007 vaig fer:
- Peintures Sonores Instal·lació sonora-visual: per a música electrònica a temps real, saxo i imatges
- Peintures Sonores-Électrovideo: obra electrònica i vídeo
- Peinture Sonore i Penture Sonores B: obres acusmàtiques
- Penture Sonore Mixte: obra per a electrònica a temps real i saxo
- Peinture Sonore per a saxo baríton sol
Això constata una de les meves maneres de treballar, el meu interès per rellegir i recuperar obres meves i crear nous materials basats en obres anteriors.
Parlem doncs de la primera obra que inicia el teu projecte Peintures Sonores: "Peintures Sonores" (vingt improvisations avec sampler-wav sur la peinture d'Araceli Rubí - consacré à Araceli Rubí).
L'any 2004 vaig fer un patch amb Pure Data que és diu Sampler-wav 1.0. Aquest patch crear en Pure Data permet, partint d'una mostra d'audio qualsevol ja sigui soroll blanc o un so més harmònic, crear a temps real seqüències sonores. En aquestes seqüències s'hi tracta el so de diferents maneres: delays, variació d'altura per canvi de velocitat de lectura o per transposició espectral, estirament del fitxer, reverberació i també fer-hi intervenir instruments vst.
Amb aquest patch vaig crear "Peintures Sonores" (vingt improvisations avec sampler-wav sur la peinture d'Araceli Rubí - consacré à Araceli Rubí), un conjunt d'improvitzacions fetes amb el meu instrument, on la idea era, partint de la pintura granular de la meva mare, recrear la sensació granulosa a l'orella. Tot allò que és percebut per mitjà de l'ull com a textures granuloses amb diferents colors, densitats, rugositats, etc també es pot copsar auditivament. Això em porta a utilitzar el patch creat per a composar aquestes textures per transposar la sensació visual a la sonora a través del que s'anomena síntesi granular.
La idea era traslladar l'impacte visual a l'auditiu
Sí, però no només l'impacte si no també el procés. És a dir, aquestes pintures estan creades a partir de sorra fina i materials granulosos, de petites unitats espacials que per acumulació generen densitats, colors, textures. A partir d' aquí vaig generar diferents tipus de textures basades en petites unitats temporals reduïdes al mili-segon, fent així l'analogia espai-temps entre unitats espacials diminutes, el gra, i unitats temporals curtes, el mili-segon.
Si ho he entès bé, es tractava de deconstruir el procés pictòric i provar de fer una cosa similar amb el teu instrument
Sí, exacte. Es tractava de reproduir el procés per obtenir el mateix resultat sonorament. Al mateix temps, hi havia una dificultat: com passar de la dimensió espacial a la temporal? Un quadre es copsa tot de cop però el so, la música, necessita d'una revelació, d'un cronòmetre.
Sí, però el procés necessita temps tant per a la pintura com per a la música. Aquí la diferència està només en la percepció de l'obra.
Si, és clar. L'idea fou la següent: si en un quadre, enlloc de copsar-lo tot de cop, intentem anar mirant petites parcel·les i les anem encadenant passem d'una dimensió total de la mirada a una dimensió temporal. Amb els ulls anem recorrent el quadre donant-li temporalitat, comencem per una part i poc a poc vaig recorrent el quadre.
És a dir que defineixes un camí visual en l'obra pictòrica.
Exacte, aleshores van apareixent les diverses textures.
Converteixes la teva experiència del quadre en molts quadres, és a dir, en molts instants visuals enllaçats.
Sí, em fascina la idea de micro peces. Cada peça dura pocs minuts: dos minuts, trenta segons, tres minuts.
I cada peça de les teves és un instant visual?
De fet cada una de les 20 peces no correspon a un quadre determinat si no que prenc la idea del treball pictòric, l'aplico a un parell de quadres i després construeixo la resta de peces imaginant possibles quadres que no existeixen.
Amplies auditivament el quadre
És una espècie d'anada i vinguda entre la realitat i la imaginació. El quadre m'incita a crear nous quadres però que, al seu temps, es perceben visualment i no espacialment. M'inspiro en la pintura granular original, i les reprodueixo sonorament, ara bé, a partir d'aquí creo noves situacions sonores.
Tot això lliga amb la idea de la concentració màxima, com ara la densitat que tant m'agrada en Webern. Concentració i abstracció, però formant part d'un tot orgànic. També hi ha una inspiració en la música de mobiliari, de Satie. Són peces autònomes, que omplen l'espai. M'ho imagino com un moble que sona en tot moment, en cada gra sonor i en cada frase, perquè cada gra participa d'una idea de direcció.
Com definiries en aquest cas una frase?
Com una entitat morfològica amb una densitat i direcció pròpia. Aquesta idea encara m'agrada ara. A partir d' aquí sorgeixen les meves últimes 70 peces breus, Denistés, dedicades al compositor francès Bernard Parmegiani, que precisament vaig estrenar ahir. Són peces curtes d'entre 30 i 60 segons màxim.
És l'última obra que has escrit?
Densités
Sí, juntament amb la Peinture Sonore per a saxo baríton. Denistés són peces electròniques sense contingut narratiu o lineal, sense desenvolupament, és un instant de màxima densitat. Al mateix temps Peinture Sonore per a saxo és una obra de poc més de cinc minuts basada també sobre l'a idea de densitat i granulació.
Les obres creades amb el patch Sampler-wav 1.0 són semi-improvisades. El patch em serveix per improvisar a temps real. Un cop tinc els materials els composo en un multipistes, per exemple sobre Protools, és a dir, els escric electrònicament. Hi ha un procés de composició musical basat amb el que comentava abans, crear frases, densitats, textures que se superposen. La primera etapa és la creació de textures tot interactuant jo mateix amb el patch a temps real i després aquests materials, encara en brut, són composats per multiplicació, juxtaposició, sobreposició de capes, etc.
Per acabar, m'agradaria que ens fessis un petit mapa dels teus interessos actuals.
Pel que fa a la literatura, vaig passar una època llegint tot el que fa referència a la condició humana, l'ètica, l'existència, la modernitat o la postmodernitat, com ara un llibre que em va agradar molt ara fa uns anys: La educación y la crisis de la modernidad, de Lluís Duch. Ara no estic tan al dia. Sobretot llegeixo assaig. Llegeixo forces llibres sobre anàlisi musical, com els escrits del compositor Agustí Charles. També sobre història de la música, sobre la música clàssica contemporània dels últims 30 anys, sobre les interfícies musicals, etc... M'interessa tot allò relacionat amb la creació sonora i l'art sonor.
Ara mateix m'arriba més directament la pintura que la literatura. Vaig passar una època molt imbuït per l'art brut, per Tàpies. El tema de la gestualitat en l'Art, del gest com a motor creatiu, és una cosa que als catalans ens és força pròxim.
Hi ha una pintura a la Catedral de Mallorca d'en Barceló, on tot és molt orgànic, quelcom que és també molt mediterrani, molt espontani. Sempre m'ha interessat aquest caràcter més desenfadat. En aquesta línia s'hi inclouen obres meves com els 6 barrets per a piano o les 70 miniatures electroacústiques. D'altra banda, des de fa un parell d'anys he descobert la pintura geomètrica abstracta que, tot i no tenir massa suport o difusió en general, ha tingut grans artistes tan a Catalunya com a Espanya. Lògicament, com a poble mediterrani estem influenciats per Grècia, pel color blau o per les figures geomètriques abstractes com ara les que pinta en Jaume Rocamora. Segueixo actualment la seva obra de forma apassionada.
Musicalment escolto de tot, es a dir em segueix interessant la música popular contemporània, com el rock, el post-rock, el jazz, com la música del català Llibert Fortuny. I evidentment, la música electroacústica i la música contemporània de tot arreu. Dedico gran part del meu temps escoltar música i anar a concerts. M'agrada asseure'm a al sofà de casa i posar-me un obra com si estigués en un concert. És a dir, escoltar la música sense fer res més parar les orelles. Doncs estem habituats a anar al cine i mirar la pel·lícula atentament, llegir un llibre en silenci, però en canvi, em sembla que a la gent en general li costa asseure's davant de dos altaveus i escoltar sense fer res més. És una qüestió d'educació i d'hàbit però per a nosaltres els músics es un exercici cabdal. Com ja t'he dit el meu background és el resultat de la confluència de diversos estils que he anat escoltant al llarg d'aquests anys. Així que m'interessa cada cop més poder mostrar-ho amb les meves obres, espero poder arribar-hi algun dia. Fer quelcom personal, meu, que soni a tot el que jo sóc, com producte d'una vida personal i única. Això em porta a parlar de temes que m'interessen, la qüestió de la meva identitat personal i col·lectiva i com em relaciono amb el meu entorn. Estem en un món on la informació està molt globalitzada, és a dir, que tenim accés a altres cultures i realitats d'un forma molt immediata i directa. Això inevitablement afecta a la creació, en el sentit que amplifica i augmenta no sols el nostre poder d' intervenció sinó també el poder de ser influïts vivament per altres realitats com si aquestes fossin nostres. És el debat de moda, la relació entre lo local i lo universal. Per a mi ja no existeix la clàssica distinció entre lo popular i lo burgés, entre lo local i lo universal. Per al creador, les fronteres s'han diluït, així doncs s'obre un mar immens de coneixement i sensacions a explorar. El repte es com això ho fem nostre, personal i únic. És a dir, passar-ho als servei de la creació.
[ Pàgina personal de l'artista ]
Entrevista realitzada per Josep Sanz i Quintana el 28 d'octubre del 2007.