“Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.”

Arietta.

Maria Àngels Anglada (1930-1999) és una de les principals escriptores en llengua catalana del segle XX. Llicenciada en Filologia clàssica, ha conreat diversos gèneres: la narrativa, l’assaig, la poesia i la crítica literària. Obres com Les Closes (1979), “Sandàlies d’escuma” (1985), “El violí d’Auschwitz” (1994), “El quadern d’Aram” (1997), “Paisatge amb poetes” (1993), i els poemaris “Díptic”, “Kyparíssia”, “Carmina cum fragmentis”, “Arietta” i “Arietta II”.  Maria Ángels Anglada és una de les escriptores més important  de les lletres catalanes.

http://www.edicionsvitella.com/

Steven Collins Foster, d’ascendència irlandesa, va ser l’autor de nombroses cançons popular nord-americanes. Va compondre la famosa melodia “Oh Susana” que representava l’estirp americana més nòmada;  amb la febre de l’or famílies senceres  viatjaven  cap a Califòrnia a la recerca d’un lloc per a viure.
L’Stephen Foster Memorial Museum, que pertany a la Universitat de Pittsburgh, es dedica a la documentació de la música americana

El compositor  Ivo Malec, d’origen croa,  va ser alumne de Pierre Schaeffer al GRM (Groupe de Recherches Musicals),
L’obra Rothko, en homenatge al pintor americà, d’una perplexa i estàtica matèria sonora, és una obra orquestral que planteja un moviment de tres minuts i mig, on el compositor mostra amb un bon domini compositiu una poètica expressivitat orquestral. Malec concep quietuds  que  provoquen una tensió sonora molt ben ordenada.
Per escoltar alguns fragments de les seves obres, feu clic aquí

Buttons beak Make
http://www.buttonbeats.com/

Audio Mixer, amb ritmes variats
http://audiomixer-d.oddcast.com/php/ctc

Jocs musicals rítmics amb sons d’animals
http://www.bbc.co.uk/cbbc/cartoons/shaunthesheep/games/bleat/index.shtml

via Carme Barba

El monestir budista de Samye, fundat al Tibet el segle 8 pels mestres budistes Padmasambhava i Shantarakshita, va ser construït sota el patrocini de Detsen Trisong (regnat 742-798) en forma de mandala; representa l’univers budista,  d’una gegantina complexitat i  bellesa.
Banderoles d’oració, sons greus de profunditats de l’ànima creen simfonies amb la música del vent.

Johann Christoph Zumpe , d’orígen alemany, va establir-se com a constructor de clavicordis i pianos a Londres. Podria ser que Leopold Mozart hagués estat client de Zumpe, i amb molta probabilitat J.C. Bach va  fer d’intermediari en la venda  d’algun instrument de Zumpe.
Els seu pianos quadrats  sobre cavallet, de sonoritat suau,  constaven d’un teclat de  cinc octaves  i de mecanisme senzill; el seu enginy va ser utilitzat per altres constructors.
Fou així com va aconseguir un pròsper negoci.

Javier Campaña, col.laborador de Sonograma, ens informa dels següents actes musicals a Taller Sonor
Divendres 15, 19:30 h. Conferència a càrrec de l’intèrpret i compositor de música electroacústica Javier Campaña Hervás.
Dissabte 16, 19:00 h. Taula rodona amb el tema: Present i futur de l’electrònica en la creació musical. La taula estarà formada pels compositors César Camarero i Javier Campanya, el crític Manuel Guerrero i el membre de Taller Sonoro, Camilo Irizar.
Diumenge17, 18:30 h. Concert de Taller Sonoro amb la participació dels alumnes inscrits al curs. Obres de Yoav Pasowsky, César Camarero, José María Sánchez Verdú, Elena Mendoza, Víctor Ibarra i José Manuel López López.
Tots tindran lloc a la sala d’actes del Conservatori Professional de Música Francisco Guerrero de Sevilla i l’entrada és lliure.

Els desventurats de I capuleti e i Montecchi són els personatges d’una òpera amb el llibret de Felice Romani que  Bellini va compondre amb molta rapidesa.  Fou un treball on el compositor sicilià  va reutilitzar força material musical de la seva obra Zaira, també de Felice Romani basat en la tragèdia  de Voltaire. I capuleti e i Montecchi va ser la primera òpera que Bellini va compondre per al teatre de La Fenice de Venècia. Es va representar per primera vegada l’11 d Març del 1830.
Cal recordar que l’òpera de Bellini no es basa en el text de Shakespeare sinó en una obra de Luigi Scevola (1818), que al seu torn es basa en la versió de Luigi da Porto (1530), autor renaixentista, molt possiblement  una de les fonts de Shakespeare.
Bellini, considerat com el successor de Rossini, va irrompre a l’escenari operístic amb l’obra  Il pirata (1827).

Jancek, Kundera, Zgustova porten la música a dins. L’esplendorosa Praga és la protagonista de les seves encisadores cròniques  musicals i literàries, d’una cultura cosmopolita exiliada, dels que fugen permanentment. Són tres autors que reflecteixen el respecte per la llengua materna, mostren sense excuses el pessimisme davant els totalitarismes i la mesquinesa humana, i, com no, ens parlen de l’inefable ridícul. Cabals de música amb Jenufa, Glagolitik Mass, cants litúrgics, simfonies de Mahler, nocturns de Chopin…

Experimentar el temps, donar-nos temps per a compartir, donar temps al temps.