Hay una libertad primera:
la de estar callado.
Y otra tal vez más alta:
la de permanecer quieto
escuchando el murmullo de todo lo que vive.

HAINUWELE. Chantal Maillard
Ayuntamiento de Lucena, 2001

A finals del segle XVI, va tenir lloc un enfrontament entre els erudits italians i els franco-flamencs. El retorn a la tragèdia grega fornia el somni humanista. Orfeu, acompanyat d’una lira, volia persistir amb el seu cant monòdic en els debats del palau del compte Bardi, amic dels Mèdici. La Camerata Fiorentina,  anomenada també Camerata dei Bardi, condemnava la polifonia i convenia que les paraules s’havien d’acompanyar per una sola melodia.
Emilio de’Cavalieri,  Il Zazzerino, compositor i tenor, va compondre Rappresentatione di Anima, et di Corpo, obra escrita en estil declamatori i monodia acompanyada.

Les tres imatges que sostenen instruments contenen una alta simbologia teològica. A Galícia podem trobar nombroses esglésies que mostren el tema fonamental dels ancians amb instruments, majoritàriament de corda, a l’entorn del Pantocràtor.
El Codex Calixtinus, manuscrit del segle XII conservat a  la catedral de Santiago de Compostel•la, narra l’entrada de pelegrins amb instruments musicals. Aquesta recopilació atribuïda a Aimeric de Picaud, destaca per l’aparició  d’una original peça a tres veus.

Daniel Maclise, pintor irlandès del segle XIX, va personificar Irlanda en una nimfa sorgint de l’aigua. L’obra de Maclise es basa en un poema de la col•lecció  Irish Melodies del poeta  Thomas Moore (1779-1852), autor molt admirat per nombrosos compositors.
Irlanda, melancòlica i sensual, representa el cos de l’instrument i la seva llarga cabellera evoca les cordes de l’arpa.

Les emocions que expressem per mitjà de la música estan immerses en una immediatesa inassolible. La música requereix un temps per expandir la creació i comunicar el resultat de la nostra immersió en el propi temps personal.

L’escenògraf i inventor del diorama Louis Daguerre va fer meravellosos experiments amb la llum. Va desenvolupar les primeres tècniques fotogràfiques amb l’objectiu de fixar la imatge.
De jovenet, va treballar com a pintor d’escenes al Teatre de l’Òpera de París.
Un altre inventor “tocat” per la música.

El yatga és una cítara de mig tub amb ponts mòbils que prové de Mongòlia. El museu etnogràfic d’Estocolm exhibeix un Yatga, també dit Yatugan, del col•leccionista i etnògraf Henning Haslund-Christensen,  un home fascinat per Mongòlia.
La definició d’aquest instrument apareix per primera vegada en un diccionari mongol-xinès l’any  1389. També s’han trobat manuscrits al monestir de  Nomyn Khan que contenen textos amb anotacions musicals. Les cordes a l’aire,  col•locades sobre petits ponts, produeixen so per mitjà d’un plectre.
Expliquen en el cicle èpic “Janggar” del poble Kalmik que hi havia una princesa de setze anys, Agai Shabdai, que tocava un Yatga amb 82 ponts i 8.000 cordes, el so del qual es podia comparar amb “Voice of a duck laying eggs on a lake”. Curiosa imatge.