L’any 1617 comença una saga musical de músics anglesos. Salomon, Henry, John, Thomas van ser  compositors, comerciants, educadors i, per cert,  algun d’ells un pèl extravagant.
John Eccles va ser el més conegut de tots ells. Va escriure un diàleg  teatral per al debut musical de l’actriu Anne Bracegirdle, a Londres. Amb la desaparició del compositor Henry Purcell, Eccles es va convertir en el compositor més important de l’òpera dramàtica anglesa.
Una de les seves obres més conegudes és l’opera “El judici de Paris”

Instrument de corda fregada; la caixa de ressonància és ovalada i sol està tallada d’una sola peça de fusta.
La Gadulka es toca verticalment; la sosté l’ instrumentista al cinturó si està dret o sobre els malucs si està assegut.
De procedència bizantina, la gadulka és un instrument molt similar a la lira grega. Té tres cordes melòdiques i unes setze cordes metàl•liques que sonen per simpatia.
A Bulgària s’utilitza aquest instrument per acompanyar cançons en rituals i celebracions de la tradició búlgara.

Enllaç

El gener de 1900 la Tokünstlerverein de Viena promou un concurs per a joves compositors. Arnold Schönberg va decidir presentar-se i començà a compondre les belles cançons de Gurre sobre el text  del novel•lista danès Jens Peter Jacobsen. L’escenari és el castell de Gurre,  construït el segle XII als afores de Helsingor. Una llegenda en vers que narra les històries d’amor i gelosia entre  Waldemar i Tove
El Gurre-Lieder es va estrenar el 23 de febrer de 1913 a Viena. El compositor expressionista acoloreix amb un  inconfusible  lirisme romàntic el drama medieval per a narrador, cinc solistes, cor i orquestra.
Enllaç

Avui les paraules
no se’ns quallen a la
boca.
Cauen com fulles,
mortes,
deixalles de sentiments
i d’esperances.

Montserrat Abelló

El compositor suec, d’origen finlandès, Moses Pergament (1893-1977) va seduir al públic de París i Berlín en el període d’entreguerres amb el seu  llenguatge post romàntic .
“The secret of heaven”  és una inquietant òpera  de cambra d’una marcada  influència de l’entonació hebrea; va ser estrenada el 1953 a Stockholm. Periodista, a més de compositor autodidacta, va ser crític musical  en un diari de Suècia, el seu país d’adopció. La seva música emocional, d’enormes contrastos en la intensitat sonora i de politonalitats indefinides,  mostren el seu caràcter apassionat, i a vegades, un cert patiment.

El compositor català d’origen occità, Joan Brudieu, va ser mestre de capella i organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Contrariat pel clima, va tornar a La Seu d’Urgell l’abril del 1579. Brudieu, home de refinada cultura, va compondre madrigals, dos d’ells  amb text del distingit poeta medieval, el  més emblemàtic en llengua catalana, Ausià March, el gran mestre de les qüestions amoroses. Les  composicions  polifòniques escrites en contrapunt imitatiu, Ma voluntat ab la raho s’envolpa i Fantasiant amor,  expressen la gran finesa musical  i literària de Brudieu i March.

Caigut sobre la neu, Robert Walser, va morir el Nadal del 1956. Vaig descobrir el minuciós univers de l’escriptor suís des de la literatura excepcional de W.G.Sebald.
Siruela ha publicat “Ante la pintura” , una edició de Barnhard Echten,  on Walser expressa, amb un silenci íntim per mitjà del seu llenguatge vital, una visió molt particular sobre  la bellesa pictòrica.
Reclòs  al manicomi de Waldau, Walser es va convertir en un escriptor solitari, incomprès, singular; va donar un tomb per la vida, a la clandestinitat.

Cathy Newman parla sobre el declivi venecià en un article molt pesimista publicat a la revista National Geographic.
“Gherardo Ortalli creu que Venècia acabarà convertint-se en un parc temàtic per als rics, que vindran en avió per passar un parell de dies al seu palazzo i després marxaran.”
Finalment, Goya tenia raó: Saturn devorant un fill. Aquesta és de la  imatge que representa una part de  la nostra societat.

L’activitat dels músics de la família Düben, originària de Leipzig, va ser notable a la cort del rei Gustav II Adolf, el rei músic.
Andreas, Gustaf i Anders Düben van desenvolupar una important tasca com a copistes a la ciutat de  Stockholm. La Col•lecció Düben, entregada a la Universitat de Uppsala per Anders (fill de Gustaf), conté unes 1500 obres vocals de molts compositors d’aquella època. Un dels autògrafs del cicle de les cantatas Membra Jesu Nostri de Buxtehude està dedicat, precisament,  a Gustaf  Düben.
El rei que va fomentar la cració d’escoles gratuïtes,  Gustav II Adolf,  perdé la vida a la batalla de Lützen.