L’any 2003,  Geoff Dunbar i Kent Nagano amb l’orquestra Deutsches Symphonie  Orchester  van fer una versió animada, produïda per la BBC, sobre una adaptació de  l’opera del compositor txec Leoš Janáček.
La guineueta astuta és un òpera dedicada als animals, a la naturalesa i a l’astúcia.
Janáček i l’escriptor Rudolf Tìsnohlídek són els autors del llibret.

“Somriures i llàgrimes” al metro

El refinat humor i la ironia del realitzador berlinès, Ernst Lubitsch, creà una trama a la  seva llarga filmografia dotant-la  d’una  visualitat poderosa. Va adaptar l’obra Lady Windermere’s Fan (1925) de l’escriptor irlandès Oscar Wilde,  on passa de la comèdia a la tragèdia amb un suprem mestratge. Lubitsch converteix  el verbalisme  literari de Wilde en imatges subtils d’una captivadora visualitat.

La ciutat croata es va convertir en un centre musical segons mostren  els manuscrits medievals de l’escriptori del monestir de Saint-Chrysogone; manuscrits litúrgics, iconografies i escrits  teòrics documenten una esplèndida col•lecció de música gregoriana a Croàcia.

Zadar segueix tenint el seu encant particular. Ha tornat a ser notícia  per la construcció d’un orgue marí. Sota les directrius de l’arquitecte Nikola Bašić , es va construir un orgue de pedra blanca que produeix so per mitjà de les ones del mar.

Una amable lectora del bloc de música m’ha enviat l’adreça del web de Alan Lomax on podem escoltar una encantadora selecció  arxius sonors. El folklorista americà ha recorregut el sud dels EUA buscant i gravant cançons de la tradició popular americana. Un treball d’investigació, d‘erudició i bellesa.

Gràcies!!

Amb un llenguatge  propi del caravaggisme, Carlo Saracini, pinto venecià, ens exhibeix aquest  gran violoncel de sis cordes sostingut per l’àngel. Als peus de Santa Cecília , que està afinant un llaüt, hi ha , a més a més, una partitura ,un violí , una flauta i una bombarda.
De fet, l’obra de Caravaggio  es va convertir en un corrent estilístic  que es desenvolupà al llarg del s XVII i va influir en pintors com Carlo Saracini, Artemisia Gentileschi ,  Luigi Miradori  i altres.

L’impressor i editor angles, Thomas East(1540-160), va obtenir una llicència per imprimir la música de W. Bird  i T. Tallis en el moment en que va fer fallida  el monopoli  de la impressió de música que la reina Elisabet I els hi havia concedit.
Lucrecia, esposa de Thomas East, va tenir una funció rellevant en el desenvolupament del negoci de la impressió musical;  sembla ser que estava associada a l’empresa l’any 1606.
Una raresa musical que segurament només ha interessat a algún bibliògraf.

El folklorista i filòleg mallorquí, Marià Aguiló, és l’autor d’una destacada antologia del folklore català.  Va estar comissionat pel govern espanyol per a estudiar els manuscrits catalans . Va publicar Bibliografia Catalana , obra premiada a Madrid.  Anys més tard,  després de la seva mort, es va publicar l’obra premiada amb un nou títol:  Catálogo de las obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860 (1927).

Gran  part de la seva obra es troba a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució  fundada a Barcelona l’any  1922.

Avui, Webdemusica publica a la seva portada el llibre, “El progreso en la música”, del nostre col•laborador Joan Arnau Pàmies.
El podeu trobar fàcilment en aquest enllaç:

http://www.webdemusica.org/EL_PROGRESO_EN_LA_MUSICA.html

Enhorabona!!