Tycho Brahe, l’astrònom que va veure la constel•lació boreal Cassiopea, va crear l’observatori d’Uranienborg, un dels  més importants d’Europa. El rei Frederic II va finançar el projecte astronòmic i li va concedir l’illa de Ven,  una meravellosa illa situada  a l’estret  d’Öresund, entre Suècia i Dinamarca.

Tycho, home de caràcter difícil, va dissenyar i construir nombrosos instruments per a mesurar la immensitat celeste.

L’editora alemanya et+k ja porta uns quaranta anys dedicant els seus esforços a  publicar obres  literàries científiques i musicals.
La secció de música és summament interessant: la música del concepte. La música i la imatge, l’art sonor, l’arquitectura i so, etc. Tot un exercici de crítica musical innovadora…i capdavantera.

Ha estat un honor haver pogut escoltar en directe la música de l’extraordinària  pianista catalana Alícia de Larrocha.
De Larrocha ha dignificat  la seva professió amb ètica i dedicació i ha estat un referent indiscutible del nostre país.

Des d’aquí, un agraïment molt emotiu.

“La música  no es en sí una lengua universal como suele aseverarse sino, en la horma de cada cultura, una transformación de sonidos del acto de aprehender, pensar y sentir”.

Ramón Andrés

El oyente Infinito. Ramón Andrés
DVD Ediciones, S.L. Barcelona, 2007.

A Milà, cap a finals del segle XIX, es va desenvolupar l’ Scapigliatura, un moviment artístic i literari que buscava l’originalitat  de l’esperit rebel i renegava de la tradició. Els  “llibertins” escriptors scapigliati defensaven posicions  inconformistes  i donaven una visió morbosa de la realitat. Tots ells polèmics i atrets per la fatalitat. Arrigo Boito, que va ser un dels llibretistes scapigliati més important, va escriure Otello y Falstaff per al compositor italià Giuseppe Verdi.

Ja podem trobar la revista Sonograma de Webdemusica en el directori del cercador de mitjans de comunicació, Kiosko.net.
Un pas endavant per a normalitzar les revistes de pensament musical com a eina de comunicació social.

El director nord-americà Joseph Losey va filmar,  l’any 1979, unes imatges esplèndides amb la música de Mozart. Amb la batuta de Lorin Maazel i  la veu de la soprano Kiri Te Kanawa, el realitzador americà va recrear un Don Giovanni, peça de teatre clàssic (Molière, Goldoni), òpera amb el llibret de Lorenzo da Ponte , i la va convertir  en una obra cinematogràfica de gran sensibilitat. Un dels escenaris va ser la Villa Rotonda, també anomenada Villa Capra, obra l’arquitecte i teòric italià Andrea Palladio della Gondola (1508-1580). Losey va ser un dels molts artistes  que van patir la persecució del maccarthysme. Va haver d’emigrar a Europa, a la Gran Bretanya, on va començar la seva brillant carrera cinematogràfica.

Via Carme Barba

En una sobretaula molt agradable, no fa gaires dies, va sorgir a la conversa la sinestèsia. Això és una experiència sensorial que tenen certes persones  i que consisteix en construir associacions interdisciplinàries. Un exemple seria associar un color amb un so. Vam arribar a la conclusió que en molts casos es tradueix en un experiència artística i de gran plaer.

A la imatge, l’edifici que dóna alberg a l’Associació de Sinestèsia a Anglaterra

“ És possible que el saber sigui legitimat pel mercat?  És ètic quer la transmissió  del coneixement operi a través de les lleis de l’oferta i la demanda? Quin espai queda per al capital simbòlic del saber?”

Marc Colell, Maria Dasca, Julien Lanes-Marsall, Mathias Ledroit. Universitat de París-Sorbona, París IV

Article publicat a la revista L’AVENÇ, 346-Maig 2009