William Hogarth, pintor i gravador anglès del segle XVIII, va pintar una col·lecció sobre la vida i els fets d’un jove llibertí anomenat Tom.
Influït per Molière va satiritzar els costums de l’aristocràcia, expressant, tal vegada, una mirada moral a les seves descripcions sàviament acolorides.
Podeu veure la seva obra La carrera d’un llibertí

Paral•lelament als drets d’autoria, els anomenats drets d’autor, hauria d’haver una llei sobre els drets de l’audiència…

Imatges del concert Nodes, 18 d’abril de 2009, Barcelona. Organitzat per Webdemusica i Webquestcat

Lluïsa Espigolé, exquisida expressió pianística
Ensemble BPM 75, un conjunt instrumental precís, seductor i musicalment encisador.
Fabien Bourrat clarinets
Selina Wakabayashi piano
Marie Roquetta flauta
Matthieu Latil violí
Amandine Robilliard violoncel
Mathieux Romano, director
Joan Bagés, música plena i poderosa
Javier Campaña, música concreta, atractiva i suggerent.

Webdemusica us desitja una feliç diada de Sant Jordi

Imatges de l’equip de Webdemusica presentant la revista Sonograma i el concert Nodes, 18 d’abril de 2009, Barcelona. Fotos i presentació en power point de la Carme Barba

Amb motiu de la celebració del 250è aniversari de la mort de Georg Friedrich Händel, s’exhibeix al museu de la House Museum de Londres una exposició sobre la quotidianitat del compositor alemany. ” Handel Reveal’d ” mostra molts aspectes de la seva vida que mai s’havien exposat fins ara.
L’exposició restarà oberta fins el 25 d’octubre.

Webdemusica us convida a la presentació de la revista Sonograma 004 . Aquesta revista en línia avança la geografia sonora d’un món musical on convivim amb nombroses diferències i matisos. El so, la música i el soroll formen part d’aquesta nova edició, Sonograma 004, que anirà acompanyada d’un concert al qual hi sou convidats.

El 5 de desembre de 1955, el mallorquí Gillem Nadal va fer la traducció directa de l’alemany al català de l’obra de Thomas Mann. Tónio, que pateix per desarrelament i viu com un foraster la seva pròpia vida, és tendre, musical i burgés esgarriat -com diu la seva amiga Lisaveta-. Lluita per aconseguir un món (encara no nascut) en què puguin alliberar-se aquest rostres humans tràgics i còmics. A Lübeck, la ciutat de Buxtehude, de Bach, dels Buddenbrook, tots ells viuen aplegats sota la prodigiosa expressivitat de l’escriptor alemany que va posar música a totes les seves paraules.

Els rimur d’Iceland són poemes narratius cantats. Són petites repeticions d’una melodia que conviden a sentir la màgia dels cants medievals. Aquestes cançons populars s’han convertit en el gènere dominant de la música islandesa indígena.

Al capvespre, les famílies es troben en reunions informals per cantar i escoltar els rimur, creant un ambient d’atmosferes esotèriques.