Fins al 2009…

Joan Baptista Comes, compositor valencià d’esperit conservador i Mestre de Capella de la Catedral del Corpus Christi de València, va compondre una substancial obra. Una part de les seves composicions es conserven manuscrites a la Diputació de Barcelona.
La Missa de Batalla, una obra polifònica de una certa solemnitat, està interpretada per a tres cors, a dotze veus.

La celebrada òpera de Verdi ,Un ballo in maschera>, fa referència a l’assassinat, en un majestuós ball de máscares, del rei Gustau III de Suècia l’any 1792. No deixa de ser curiós que el compositor italià Giuseppe Verdi fes una descripció del teatre de l’Òpera d’Estocolm. L’òpera es va estrenar, malgrat la censura vaticana – fins el punt de canviar el monarca suec per un governador de Boston-, al Teatre Apolo de Roma, l’any 1859.

Si encara hem de lluitar per a legitimar la industria musical i l’educació musical (ben minúscula i escanyolida) davant les voluntats polítiques, les possibilitats per a legitimar la creació musical són, al meu entendre, inexistents.
Qui debat sobre la creació musical?

Pascal Quignard ens informa que tocar la viola és estrènyer el ressonador més antic.

L’exquisida novel·la de Maria Àngels Anglada, Viola d’amore, és una narració de singular bellesa. En les notes de Màrius Teixidor, l’autora ens descriu un encantador concert interpretat pel Trio Izvorul.
Una altra Viola d’amore, la podeu veure al museu de música d’Estocolm.

El príncep Miklós József Esterházy va fer construir un palau amb un teatre d’òpera. Tenia una predilecció especial pel cordòfon d’arc, anomenat Baryton a Alemanya, i viola de di bordone a Itàlia.
F.J. Haydn, mestre de capella de l’església d’Eisenstadt- al sud de Viena- va compondre nombroses peces per al preuat instrument.