El proper dissabte, 1 de març, Aulodia organitza al col·legi El Pilar de València, les XII Jornades sobre Educació musical.
Webdemusica impartirà el taller “Educació musical a la xarxa: la WebQuest”.
Desitjo remarcar l’entusiasme de les persones que han organitzat aquestes Jornades que estan a punt de començar.
¡Enhorabona!

Edgar Varèse va compondre Ionisation. El compositor francès pensava que la percussió té els seus propis sistemes sanguinis. Fou un explorador del ritme, un aventurer que va sentir l’emoció interna del batec del pols.
Varèse va ser admirat profundament per la seva amiga Anaïs Nin, filla i germana de pianistes, que va escriure els diaris íntims més representatius del segle XX.
Varèse fou el compositor del so nu.

Anne Maria Brodersen (1863-1945), dibuixant i escultora danesa va tenir una forta relació amb la música. Casada amb el compositor danès Carl Nielsen va dissenyar la portada de Hymnus Amoris en la reducció per piano.
Carl Nielsen, compositor danès, va compondre la seva quarta – i dramàtica- simfonia amb el títol de “La inextingible”.
El compositor de les melodies va dedicar força activitat creativa a la poesia amb el seu amic Thomas Laub, amb la intenció de revitalitzar el folklore danès. La quarta simfonia es va estrenar l’1 de febrer de 1916, any de la crisi europea. Va explicitar que en el programa de mà del concert figurés el següent text: “Music is Life, and inextinguishable like it.”
Alex Ross publica un interessant article sobre aquesta simfonia.

Jorge Luís Borges va pronunciar sis conferències en anglès a la Universitat de Harvard, el curs 1967/68. L’editorial Crítica va publicar el maig del 2001, en la seva tercera edició, el llibre que recull aquelles conferències amb el títol:
”Arte poética”.
Una de les conferències versa sobre la música, La Música de las palabras y la traducción.
I Borges va dir amb la seva indescriptible saviesa:
“He leído en Fray Luís de León que los hebreos no tienen superlativos, así que no podían decir “la mayor canción” o “el mayor cantar”. Dicen “el cantar de los cantares” como podrían haber dicho “el rey de reyes”; o “la luna de las lunas” por “la luna más grande”; o “la noche de las noches” por “la noche más sagrada”.

El New York Times publica unes fotografies del MIM. Robert J. Ulrich és un alt executiu que vol invertir dòlars per a que aquest museu exposi instruments de les cultures de tot el món.

Es un sueño cantor, dodecafónico.
En la ópera onírica el sueño se disfraza de río.
Más largo que el Nilo, lo sé,
todo se mide a distancia de miedo.
El río coreaba por el cauce un área de soprano y
amenazaba un final trágico, el río no tenía boca ni tampoco yo
navegaba. El río era un ahogado que se escuchaba
y yo sólo cerraba los ojos, movía los brazos, quería abrazar,
pero no sabía cómo aplaudir.
Patricia Pacino

Charles Ives, compositor americà, va compondre el 1906 “Two contemplations” La primera és The Unanswered Question. Un solo de trompeta ens atorga l’elegància sonora enmig d’un entramat on persisteix l’eterna pregunta davant els desafiaments que porta la vida. Una composició que convida a la serenitat.

El 9 de febrer de 1908, es va inaugurar el Palau de la Música Catalana.
Un espai singular de bellesa desbordant, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Fou el patrimoni musical que representava a una Barcelona d’una alta volada cultural. Un edifici que parla per si sol.