La “microcirurgia” del so va néixer el segle passat. Pierre Schaeffer va estudiar el so amb rigor científic i amb instint creador. Un home que va estimar el so.
Encara avui, causa estupor escoltar els comentaris que fan a l’entorn de la música electrònica, quan es refereixen a una música sense ànima.
Zeitregler és un aparell que aconsegueix manipular el so sense desnaturalitzar el timbre.

Zubin Mehta i La Fura dels Baus presentaran el proper dissabte al Palau de les Arts de València la tetralogia wagneriana.
A Carles Padrisa no li falta talent per acceptar el repte wagnerià. I com ell diu, volen fer una versió pedagògica de la Trilogia.
Fet i fet, 15 hores de música.

A CosmoCaixa podem veure una mostra, del tot interessant, que posa de relleu la important relació de la música i la física.
Física i música. Vibracions per a l’ànima és l’argument de la mostra.
Podeu consultar l’article

A la següent adreça electrònica trobareu una selecció especial de blogs dedicats a la natura i ciència
Molt interessants.
Natureblogs

George Bernard Shaw, escriptor nascut a Dublín i gran afeccionat a la música , va escriure un estudi en defensa de Ricard Wagner: “El perfecte Wagnerià”. Parla de l’òpera i dels correlats que trobem a la societat. El poema mític medieval Der Ring des Nibelungen, El cant dels nibelungs, escrita cap el 1200, forma la coneguda epopèia germànica que inspirà la música i els llibrets de La Tetralogia i que Wagner va compondre en el decurs de 26 anys. Aquesta història èpica musicada va ser finançada pel rei Lluís II de Baviera.
Podeu llegir l’article digitalitzat per Verónica Noemí Gombach

La Acoustical Society of America va néixer el 1929 amb un grup de científics i la col.laboració de la the Bell Telephone Laboratories de New York que van considerar que era necessari constituir una associació que facilités les publicacions sobre la ciencia acústica.
Us trobareu amb un web amb molta informació.

Encara no he pogut escoltar el treball que promet una fusió (ara està de moda aquesta paraula) d’un eclecticisme concertant que atrau , més per les qualitats d’aquestes dones musics que per qualsevol estil que encara s’hagi d’inventar.
“De fuego y de agua” ja és un títol suggerent: una veu intensa i quatre mans, que com en una badia, entren en el teclat del piano per navegar entre onades de música.
Enguany no passen per Catalunya. Haurem d’esperar que el 2008 ens porti aquest treball de la cantaora catalana i les germanes de Baiona.
¡¡ Us esperem!!

Enguany, entre el 12 de gener i el 30 de Març , s’ha programat per diferents espais de la ciutat de Barcelona una agenda de concerts de música tradicional i popular.
Tradicionarius celebren el seu aniversari. Corrien els anys 80, quan un grup de músics, homes i dones, varen recuperar una tradició.
Han crescut, han programat i han incorporat grups i solistes d’altres tradicions musicals.
¡¡Enhorabona!!