El setmana de Música Religiosa de Cuenca està a punt de començar.

“Las etiquetas, como los prejuicios, están para ser derribados. La música que en su día nació como parte activa de la liturgia convive hoy en día con músicas de carácter místico y espiritual que, al margen de las opciones religiosas, parecen hablar directamente al alma. “Todas esas músicas tienen cabida en Cuenca, pero sin olvidar que la esencia del festival es la música religiosa creada y alentada durante siglos por la religión cristiana. Nuestra raíz musical está ahí y su calidad es una realidad incuestionable“, comenta Pilar Tomás.

Un instant de consciència
deixa enrera un territori
sense mapes dibuixats…

I la pèrdua ja només és memòria.

Lanati
23.03.07 a les 8 del matí

Avui torno a parlar de l’ànima. Jarbas Novelino és un home que parla de l’ànima de les WebQuest. Al seu bloc ens ha parlat, també, de música amb la sensibilitat pròpia de l’ànima musical.
L’educació musical va més enllà de ser una materia d’aprenentatge.
I Jarbas Novelino ens ho explica molt bé.

Segueixo amb atenció l’obra d’un home que ha desenvolupat una forma de comunicar-se personal i generosa.
La seva personalitat abasta molts àmbits de coneixement. Eduard Punset ens dóna pautes per construir la realitat, per identificar als/les psicòpates, (una reflexió estremidora) per saber que podem elegir amb optimisme.
Els seus llibres, les seves conferències, els seus programes de TV ens ajuden a comprendre millor la realitat, però abans de res, Punset és un creador.

“Nuestras emociones y nuestros sentimientos nos ayudan a decidir, a convivir, a sobrevivir. Evaluamos nuestro entorno y juzgamos nuestra existencia conforme a un conglomerado de razón y emoción. La alegría, el miedo, la repugnancia, la empatía, la compasión o la solidaridad son asimismo los pilares de nuestro pensamiento ético y moral. Todo ello nos ayuda a vivir.
Incluso la tristeza.”

“El alma está en el cerebro” Eduardo Punset. Santillana, Edidiones Generales, S.L., 2006

Ástor Piazzolla va compondre una òpera-tango que va ser estrenada el 1968. Amb el text de Horacio Ferrer varen crear una representació teatral a dues veus i la narració, una coral i un grup de vuit músics, bandoneó, piano, corda i percussió.
Maria és el símbol del tango i el bandoneó és l’instrument que li porta la mala astrugància.
María de Buenos Aires, és una dramatització musical de tall surrealista; això sí, en diminutiu – una operita- (li diuen amb tendresa)
Horacio Ferrer, poeta, lletrista i també músic, ens parla del món de la prostitució, dels paisatges urbans, de la gent.

Irène Némirovsky fou una escriptora que narrava la fatalitat i la crueltat amb una mirada, gairebé, innocent. La seva obra Suite francesa va ser preservada per les seves filles dins d’una maleta, mentre s’escapaven de la policia, tot just acabada la guerra.
“El Ball” és una narració curta, on ridiculitza a una família exaltada per un enriquiment imprevist i sobtat.
Una professora de música amb tots els tòpics que ja coneixem. Una adolescent que trama una venjança cap a la seva mare. Tot un món d’hipocresia i , sobretot, d’una manca d’afecte molt notable.
Una petita joia literària.

El bloc de Bart Collins, ens mostra una encantadora sessió musical.

Ferre ha posat una interessant informació al seu bloc sobre la pianola.
Amb el seu estil personal ens introdueix als treballs de Conlon Nancarrow, uns dibuixos (no sé si fets per ell ) del funcionament bàsic de la pianola, uns exercicis d’acústica, fotografies molt curioses…

L’apassionant obra de la professora distingida de la Universitat de Massachusetts i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències sempre ens porta a la vida i als seus inicis.
Lynn Margulis Té una obra molt atractiva de divulgació científica. S’ha passejat pel Delta de l’Ebre, va estar casada amb Carl Sagan, va publicar amb el seu fill Dorion Sagan “Què és la vida?” i a cada descobriment bacterià ens acosta a verdaderes invencions bacterianes i aproximacions a la història ancestral dels nostres orígens.
Ara acaba de publicar un nou llibre amb el professor Michael F.Dolan “Els inicis de la vida”.

Barcelona va estrenar el dissabte, 10 de Març, el Museu de la Música.
Avui ja no podem pensar que un Museu és un espai per a la difusió de la cultura del passat. S’ha pensat per a que sigui un espai del present. Podrem trobar exposicions, col·leccions, un interessant fons sonor i activitats educatives amb la presència de un dels nostres hàbits més recents: “Els interactius”