“Entre dos silencis” és el títol d’un llibre de l’escriptora Aurora Bertrana. L’escriptora catalana s’allista a una missió humanitària a un poble francès on els nazis hi van fer estralls.
Escriptora, aventurera, viatgera, va estudiar música i va fundar una jazzband de dones a Suïssa. Va viure tres anys a Tahití.
L’aigua , el color blau i el silenci estan presents en la seva obra i la seva vida.
A “Paradisos oceànics” hi ha deixat el seu, especial, temperament exòtic.
¡Vaja! el seu pare es va oposar a que escrivís…

El gener d’enguany, al bloc “The Rest is noise” de Alex Ross , arran de la interpretació de l’obra Nostalgia per violí i corda, el crític musical del The New Yorker fa una referència al compositor Toru Takemitsu que es va inspirar en una pel·lícula del realitzador de cinema rus Andrei Tarkovsky .
Ens parla d’una confrontació

“Music is either sound or silence. As long as I live I shall choose sound as something to confront a silence. That sound should be a single, strong sound.”

Escoltant el silenci, la violinista Janine Jansen afirma, en una entrevista, que cada persona portem un so. Un so propi i que ens deu fer distingibles als altres, com si fos una empremta digital sonora.
La violinista és propietària d’un stradivarius, un instrument que la inspira. Segurament l’instrument tan preuat li ensenya, diàriament, les nombroses qualitats del so.

És el silenci una propietat de la consciencia auditiva?

La lectura del bloc de Eduard Punset sempre és una aventura de l’aprenentatge.
Punset és un mag que sempre treu d’una capsa buida, percepcions, sentiments i, sobretot, coneixement.
També ens parla d’estimar.
http://www.eduardpunset.es/blog/?p=93#more-93

Al Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona, la compositora Kaija Saariaho ha impartit unes classes, magistrals sense cap mena de dubte, per parlar-nos del so i de la música.
“Lo verdaderamente difícil es descartar el millón de posibilidades que tienes a la hora de tratar una idea musical, escoger un solo camino y saber con certeza lo que no se hará, hasta lograr que cada nota que escribas tenga su razón de ser”.
http://www.elpais.com/articulo/arte/Kaija/Saariaho/
amante/sonido/elpepuculbab/20070217elpbabart_14/Tes

“Innovar no consiste, por lo tanto, en ver cosas que nadie ha visto nunca, sino en disponer o articular los elementos de manera distinta. La innovación es una nueva disposición”
“Puede decirse que la metáfora es la forma por la que el hombre puede aproximarse más al acto de creación”
“La creación por la metáfora” Chantal Maillard. Editorial Anthropos, 1992

http://www.literaturas.com/v010/sec0505/
entrevistas/entrevistas-04.htm

Georgi i les papallones és una pel·lícula dirigida per Andrei Paounov a un monestir del segle XVI a 20 Km de Sofia (Bulgària).
Georgi Lulchev és un psiquiatre que ha construït el seu propi somni: aconseguir una forma de viure per als malalts mentals. Un optimista que creu que les persones amb problemes psíquics mereixen una vida digna.
Giorgi se sent com un personatge de Kafka, no suporta la burocràcia i engega el funcionament d’una granja autosuficient que ofereix una teràpia ocupacional als pacients.
És un home d’idees absolutament atípiques: vol desenvolupar una activitat econòmica que reporti benefici als pacients
És un empresari que vol córrer riscos. La seva grandesa però, és el seu optimisme. Es diu, a sí mateix, que no descansarà fins que el projecte funcioni bé, és a dir, fins que la granja sigui una empresa que doni feina als malalts mentals.
http://www.georgiandthebutterflies.com/

El darrer número publicat de la Revista “Altaïr” està dedicat a una de les belleses naturals que podem trobar al nostre planeta: Costa Rica.
Només cal pensar que el 5% de la biodiversitat del planeta es troba en aquell paradís de cafè, de tortugues verdes i de volcans.
A Costa Rica no existeix el silenci perquè és el paradís de les aus, i els seus sons componen la simfonia de la vida. Una música especial.
I he copiat aquest paràgraf de la revista : la llegenda que els Bribri, un grup autòcton de Costa Rica, utilitzen per explicar la creació de la humanitat :
“A partir de unas semillas de maíz, el dios Sibu creó a los hombres. Venía de Sula Kaska, el Lugar del Destino, y llevaba con él granos de color negro, blanco y morado, de los cuales surgirían las diferentes razas. Todo aconteció de noche, el momento mágico del día…”
http://www.guiascostarica.com/
http://www.ovsicori.una.ac.cr/

“Deep in a dream” és un llibre de James Gawin, que ens parla de la llarga nit de Chet Baker: un músic que va fer poesia de jazz. La seva veu i la seva trompeta varen crear un ambient suau que es contraposava a la seva experiència vital. La seva vida fou amargament dissortada per les seves addiccions i els constants embolics personals. Ara, s’ha fet una edició d’una altra biografia seva en forma de còmic: “Rebel at Work”.
El trompetista americà va actuar a Barcelona, al Jamboree, el 1963.
A la següent adreça , l’escoltareu, a la veu i a la trompeta , en un dels seus temes:
Time after time
http://www.youtube.com/watch?v=5IH_I3ulsyw&mode=related&search=

http://es.wikipedia.org/wiki/Chet_Baker