Se’n diu del “desacord” sonor de les cordes d’un instrument. Consisteix en modificar l’afinació, és a dir, la tensió d’una o més cordes. Aquesta pràctica, que fou introduïda pels llaütistes italians del segle XVII, permet sonoritats diferents de les habituals, com per exemple, obtenir més intensitat sonora . És també el cas del segon moviment de la Cuarta simfonia de Mahler que és conegut per la scordatura del violí solista: Mahler volia un so de “violí barat”.
I s’utilitza, força sovint, en la música folk.
http://www.cranfordpub.com/tunes/scordatura.htm

Al Web de Música, gràcies a la gentilesa de Eduard Punset, podeu trobar l’entrevista que Eduard Punset va fer al Dr. Steve Mithen en el seu programa “Redes” .
Ara podem saber una mica més sobre la publicació del llibre “The Singing Neanderthals”
Enormement interessant.
Podeu llegir a la següent adreça un comentari del llibre.
http://soundandmind.amsteg.org/?p=34

Al suplement de Babelia del dissabte 27 de gener del 2007, podeu trobar articles molt interessants sobre l’art operístic.
http://www.elpais.com/articulo/semana/busca/opera/viva/muerta/
elpepuculbab/20070127elpbabese_1/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/Prima/musica/
elpepuculbab/20070127elpbabese_3/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/Libretistas/lavanderas/
elpepuculbab/20070127elpbabese_4/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/canto/drama/
elpepuculbab/20070127elpbabese_6/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/puerta/dibujada/dedo/
elpepuculbab/20070127elpbabese_5/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/Problemas/herencia/
elpepuculbab/20070127elpbabese_7/Tes

Senzilament escolta… sense interpretar…
I després d’aquesta experiència, posa nom a allò que has escoltat.

Vaig escoltar l’entrevista de ràdio a la poeta Josefina Vidal arran de la presentació del seu llibre “El mar inevitable”. Nascuda a Tàrrega. Ha passat una bona part de la seva vida a Holanda. En l’entrevista que vaig escoltar, em vaig delectar amb la lectura d’una de les seves poesies.
Corredora de fons en els sentiments humans. Deia, en més d’una ocasió, que les pèrdues del seu marit i de la seva filla, han estat el dolor més profund que ha arribat a sentir, i que només escriure poesia li ha donat serenitat.
Per això, la seva poesia és plena de veritat.
Va destacar a la seva entrevista l’amor i l’agraïment que sentia per Holanda, perquè -deia – és un país on la diferència de pensar o de ser, no provoca els escàndols que veiem i escoltem, dia si i dia també, al nostre país.

http://www.avui.cat/avui/diari/07/gen/25/317413.htm
http://www.editorialmeteora.com/cast/llibre.php?id_LLIBRE=13

Allà on comença la fermata hi sol haver un calderó que ens indica un moment de suspens, de silenci contingut, i que tot seguit s’inicia una cadència, és a dir, un fragment musical que sintetitza un munt de coneixements, habilitats sonores i expressives que serveixen per mostrar les qualitats de l’intèrpret. Després de la cadència ja es precipita el final de l’obra musical.

“« ¿Por qué no nos habla de sus orígenes? Debe de ser apasionante. » Los gafes nunca dejan de plantear la pregunta. Su aparente amabilidad esconde esa pesadez pegajosa que tanto exaspera al extranjero. Porque precisamente el extranjero –como un filósofo en plena acción- no concede al “origen” el peso que le atribuye el sentido común. El extranjero ha huido de este origen ­â€“familia, sangre, tierra- y, aunque no deje de atraerle en sentidos diferentes, de enriquecerlo, de importunarlo, de exaltarlo o de producirle dolor, y a menudo todo ello a la vez, lo ha traicionado de forma valerosa y melancólica. Es cierto que ese origen se le aparece para lo mejor y para lo peor, pero el extranjero ha puesto sus esperanzas, ha situado sus combates y desarrolla su vida en otra parte.
…Es extranjero: es de ninguna parte, de todas partes, es ciudadano del mundo, cosmopolita.
No le pregunte por sus orígenes. Si la pregunta le urge, vaya a preguntárselo a su propia madre… “

Extranjeros para nosotros mismos. Julia Kristeva
Plaza & Janes editores, S.A.
Primera edición: Septiembre, 1991

Orion és la bellíssima obra per a orquestra que Kaija Saariaho ha presentat a Barcelona.
He escoltat i he sentit. He pensat en l’astronomia i en la construcció compositiva d’una gran qualitat: temes molt ben construïts.
Saariaho posseeix un coneixement i un domini important de l’orquestra, presentant unes intervencions d’instruments solistes que amplien enèrgicament el paisatge simfònic. A més a més, disposa d’una generosa capacitat per transmetre tendresa.
L’obstinat final és d’una subtilesa pròpia del fill mortal del déu Posidó…
http://www.saariaho.org/

No és la primera vegada que he parlat al bloc de música de la compositora finlandesa, instal·lada a París, i que realitza la seva recerca compositiva a l’IRCAM.
http://carmemiro.blogspot.com/2005_11_01_archive.html
L’any passat, ja va estrenar una de les seves òperes, “Adriana Mater”, i va mobilitzar a tota la comunitat de la crítica musical.
http://www.newyorker.com/critics/music/articles/060424crmu_music
Avui, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) interpreta
l’obra Orion, amb la batuta d’Ernest Martínez Izquierdo. Tot un esdeveniment simfònic.
http://www.avui.cat/avui/diari/07/gen/19/319039.htm

És una bona notícia saber que es recuperaran els recitals i les obres enregistrades en directe de la soprano catalana. La Fundació que porta el seu nom i el segell de Columna Música comencen aquest projecte amb una col·lecció discogràfica de seixanta discos d’una gran qualitat.
El lied, els recitals, les obres inèdites, les òperes, una antologia de compositors catalans.
La recuperació de la creació musical de Victòria dels Àngels és, sense cap mena de dubte, un llegat del qual no en podem prescindir.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vict%C3%B2ria_dels_%C3%80ngels

http://www.elpais.com/articulo/arte/Victoria/canta/nuevo/
elpepuculbab/20070113elpbabart_9/Tes