Anton Pavlovič Čekhov, escriptor de l’ànima i metge rural, va néixer a Taganrog el 1860. Fill de pare alcohòlic i amb una vida personal molt turmentada.
En una ocasió va dir que la seva esposa era la medicina i la seva amant la literatura.
El 1892 es va traslladar a viure a Mélijovo amb tres cavalls, una vaca, quatre ànecs, dos gossos i un piano. Allà va escriure Čajka (’La gavina’, 1896).
Es va casar amb l’actriu Olga L. Knipper ; al seu casament no va convidar ningú de la seva família.
Txèkhov i Gor’kij sovintejaven la casa de Tolstoj, a Crimea. Tots tres varen cultivar una bona amistat.

L’Atlàntida és el poema èpic de Jacint Verdaguer que va suscitar a Manuel de Falla la composició d’una cantata escènica en llengua catalana, amb un pròleg i tres parts.

I, obrint el llibre immens de sa memòria,
descabdella el fil d’or d’aquesta història,
de perles d’Occident pur enfilai;
i el jove, per qui Europa era poc ampla,
de l’ànima les ales més eixampla,
com l’àliga marina al prendre espai.

Manuel de Falla va deixar inacabada la cantata.
Sis anys abans de la seva mort a la seva casa de Alta Gracia (Argentina), una emissora de ràdio de Buenos Aires va fer un enregistrament de la seva veu i la seva música el 15 de desembre de 1940. Sembla ser que és l’únic testimoni sonor del compositor gadità.
http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/1467/verdaguer.html
http://www.manueldefalla.com/
http://platea.pntic.mec.es/jgarci1/mdefalla.htm

Una flauta amb volum, feta de terra cuita, o de procellana o de metall. L’ocarina és present a les cultures de l’ Amèrica precolombina, també en trobem antecedents a la Xina i sobretot és molt coneguda als Balcans.Es tracta d’una flauta globular amb deu forats.
La pel·lícula de Bernardo Bertolucci, Novecento, té una escena festiva en què el compositor Ennio Morricone fa sonar una agradable música d’ocarines.

http://www.funjdiaz.net/museo/ficha.cfm?id=9
http://fresno.cnice.mecd.es/~gmat0002/instrumentos/ocarina.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Ocarina

Barceloní, activista de la cultura, músic, pedagog i especialment desconegut.
Un autodidacte que va ser capaç d’editar i difondre una gran documentació de la cultura catalana. El 1901, es comença a publicar el Cançoner Popular, i el 3 de gener de 1904 surt al carrer el primer número de la revista infantil En Patufet.
Aureli Capmany va ser fundador de l’Orfeó Català, de En Patufet, de l’Esbart Català de Dansaires.Va treballar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Fins la seva mort, el 1954, es va mantenir actiu; assessorant i col·laborant en molts projectes culturals que van enriquir la seva trajectòria professional i humana.
http://www.esbartcatala.org/historia.html
http://www.xtec.es/~malons22/patufet/aurelicapmany.htm

El 28 de desembre de 1895, George Méliès va ser convidat pels germans Lumière a la presentació d’una màquina il·lusionista.
A partir d’aquell moment, el geni creatiu de Méliès va començar una febril recerca de nous enginys per a perfeccionar allò que en diem cinematògraf.
El 1902, va realitzar el curt “Le Voyage dans la Lune” inspirat en la novel·la de Jules Verne. Fou el primer film de ficció i va ocasionar un esdeveniment mundial.
En el blog de La Bibliothèque électronique du Québec podem veure el vídeo d’aquesta narració cinematogràfica que va marcar una etapa en la història del cinema.
http://jydupuis.apinc.org/dotclear/index.php/2006/12/07/503-le-voyage-dans-la-lune

Aniversari

És l’any que en faig quaranta-cinc.
Un cop de puny de gemmes fredes.
Del que vaig ser, només en tinc
aquest murmurejar de sedes.

Rauca, la claredat despulla
l’ànima verda de la fulla:
la mort afina un or en mi.

Pere Gimferrer
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=
4&tipus=1&subtipus=2&idpoema=257

L’escriptor americà, Truman Capote, va descriure en el llibre “Se oyen las musas”, la gira a Moscou de la companyia Everyman Opera que va interpretar, per primera vegada, en un intercanvi cultural entre la URSS i els EEUU, l’òpera de George Gershwin, “Porgy and Bess”.
Truman Capote va explorar el periodisme com a recerca estilística per a fer descripcions de viatges, i fou així com va publicar, el 1956, el llibre ple d’humor i d’ironia “The Muses Are Heard”
http://www.elmeollo.net/website/meollo/detalle.php?idc=11&ida=8
http://en.wikipedia.org/wiki/Truman_Capote

Les mans que fan música són unes belles fotografies del bloc Le regard de James. Una mirada que escolta. Una delicadesa que executa el so.
El divendres, 8 de desembre, en Ricard va anotar en el seu “Quadern de sons” una descoberta documentada.
http://leregard2james.over-blog.com/6-archive-5-2006.html

Ciril i Metodi, els dos germans de la Tessalònica, van arribar a Bulgària després de l’any 885 a complir un mandat: ells van crear l’alfabet glagolític, una escriptura eslava amb trets molt exòtics. Amb el pas del temps, se l’ha anomenat alfabet ciríl·lic.
L’escriptura cal·ligràfica duu a les seves entranyes la gènesi d’una voluntat creadora que defineix molt bé la bellesa eslava. Algunes de les seves lletres tenen una forma extravagant i una sonoritat que engendra la música de la paraula; són una arquitectura dels signes que esdevenen el símbol de la comunicació escrita. Tot, tot el conjunt dins una cal·ligrafia suggerent.