Hermen Anglada-Camarassa va néixer a Barcelona el 1871. Inicià la seva formació amb el pintor Modest Urgell, pintor i comediògraf. Continuà la seva formació a París, a l’acadèmia Colarossi.
La seva obra, de gran acoloriment, te una estreta relació amb la música.
El 1910, obté el premi de l’Exposició Internacional d’Art del Centenari de la República de l’Argentina.
Aconsellat per Gaudí, viatjà a Mallorca acompanyat de pintors americans, deixebles del pintor català; mexicans i argentins.
El gener de 1912, es va muntar a Sant Petersburg una peça escènica basada en la seva
obra Els enamorats de Jaca amb música del compositor francès, Claude Debussy.
Va retratar la cantant i actriu Gertrude Lawrence, coneguda per la seva interpretació a Broadway de la comèdia musical O, Kay! de George Gershwin el 1926.
Durant la Guerra Civil es refugià al monestir de Montserrat, on coincidí amb el compositor Robert Gerhard.

http://www.uib.es/catedra_iberoamericana/
publicaciones/fllado/camarasa.html

Sense complexes i amb un caràcter molt personal, la directora d’orquestra Marin Alsop ens dóna la seva opinió.
http://music.guardian.co.uk/classical/story/0,,1958601,00.html

El so és tridimensional?

A Colòmbia, al nord, a prop del Carib hi ha un lloc que es diu Santa Marta. És un lloc on el mar es troba amb la muntanya; una muntanya alta, que no ascendeix progressivament, si no tot el contrari. Provoca una sensació de solemnitat i de quelcom inaccessible. L’ascensió pot durar tot un dia. Els indígenes però, els que tenen les seves arrels allà dalt, al turó, han creat un camí llarg, sonor, i gens fàcil de fer, però han facilitat l’accés a aquest lloc màgic.Es tracta d’uns esglaons molt grans, de pedra. Entre esglaó i esglaó hi ha dues o tres passes. A mesura que es va pujant el mar queda cada vegada més llunyà. La superfície de l’aigua brilla com quelcom cristal·lí, reflectint la llum del sol i part de la silueta de la muntanya. L’aigua no amaga res, és clara i neta, com un vidre sobreposat damunt el món marí. Anem pujant endinsant-nos cada vegada més a la muntanya, i creix una visió molt més ample de la transparent blavor del mar, i al fons… l’horitzó.Tot és silenci, només se sent la veu dels arbres i dels petits matolls agitats pel vent, però no només hi ha aquet so… els esglaons guarden un secret, un secret sonor. Cada vegada que posem el peu a sobre d’un esglaó, aquest fa un petit moviment acompanyat per un so, un so especial i únic. Trepitgem el següent i aquest ressona també, i així es va creant una melodia portada pel vent que els indignes senten de lluny i, amb la seva escolta, tenen cura del seu entorn, del seu santuari, de les seves cases… Els esglaons de música ressonen un darrera l’altre anunciant l’arribada d’alguna persona…

Ahir, havia una entrada molt curiosa de Ricard Casals, en el seu interessant bloc “Quadern de sons”, que ens porta a una pàgina Web d’instruments musicals: Una orquestra de vegetals.
I es poden escoltar…

http://www.gemueseorchester.org/anfang_e.htm

A l’església de Santa Maria Novella de Florència es troba la tomba del compositor italià Jacopo Peri : Creatore del melodrama (1561-1633)
Fou un dels membres de la Camerata Fiorentina, una acadèmia formada per intel·lectuals i erudits que organitzaven enèrgics debats en cercles molt restringits de la ciutat italiana. El grup de la Camerata es va adherir al manifest ideològic de Vicenzo Galilei, Dialogo della musica antica e della moderna (1581).
Peri va posar en escena la primera òpera: La Dafne.
El llibret de Rinuccini s’inspirà en el mite de grec de la bella nimfa.
Jacopo Peri, el cantant de l’estil recitatiu acompanyat per un bellíssim chitarrone , va ornamentar i declamar els sentiments al servei dels Mèdici. Va estrenar La Dafne al Palazzo Jacopo Corsi, el 1597(o 1598). Una gran part de la música s’ha perdut.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacopo_Peri
http://baroquelibretto.free.fr/rinuccini.htm
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/essays/2004/06/24814_2.php

Triavna és una ciutat situada al vessant nord de la serralada dels Balcans. És coneguda per la famosa escola i museu d’icones de Bulgària.
A la plaça hi ha una torre amb un rellotge: La fusta i la pedra, la calma i la pressa, la veritat i la fal·làcia, el so i el soroll.
http://www.tourinfo.bg/staticweb/cities/triavna/museums_eng.html
I un instrument
http://www.webcrafts.bg/article.asp?id=16&lng=en

El tikitilari encantador ha tornat a seduir amb el seu darrer treball discogràfic: Hiri.
És un viatge virtual per ciutats i diferents llocs del món. Així ho diu en el seu Web.
El músic basc ha aconseguit fer una producció musical en el camp del folk, a Euskadi, d’una qualitat indiscutible. Kepa Junquera es mou sonorament enmig de les Veus Búlgares, o Dulce Pontes, o Paco de Lucía o el grup de percussionistes Tactequeté.
És un cosmopolita musical que sempre emociona i educa l’oïda.
http://www.kepajunkera.com/
http://www.trikitixa.net/histog.htm

Gryphon és un personatge de la mitologia amb el cos de lleó i el cap d’aguila i que té la funció de guardar els tresors.
He pogut escoltar l’àlbum “Canadian Premieres” interpretat pel magnífic conjunt Gryphon Trio i he tornat a sentir l’agradable sensació d’escoltar música contemporània plena de idees musicals molt atractives. Per començar, un benestar auditiu i, més endavant, conèixer millor les obres i la interpretació.
Kelly-Marie Murphy, Gary Kulesha, Chan Ka Nin i Christos Hatzis són els compositors interpretats per aquesta brillant formació de càmera.
http://www.gryphontrio.com/performances.php
http://members.aol.com/VanUrphy2/frames_two.html
http://www.garykulesha.com/
http://www.music.utoronto.ca/English/Chan-Ka-Nin.html
http://www.chass.utoronto.ca/~chatzis/

El realitzador hongarès Istvan Gaal posseeix una important filmografia amb un accent marcadament musical. El seu film Gyökerek és un document dedicat a la biografia del compositor Bela Bartok.
Ara, tot just fa cinquanta anys, es produí la revolta hongaresa (octubre-novembre de 1956) per aconseguir un nou discurs de llibertat i una nova democràcia.
Enguany s’ha celebrat un homenatge a Istvan Gaal entre les commemoracions vàries que s’han fet a diferents ciutats europees arran dels esdeveniments que es van desenvolupar a Budapest.
La pel·lícula és fascinant. Gaal ens narra la vida de Bartok amb un escrupolós tractament de la imatge i de la música.
http://www.cini.it/pdf/gaalgiov.pdf
http://www.cini.it/italiano/attivita/eventi/evento.php?ideventi=1439
http://fr.wikipedia.org/wiki/Istv%C3%A1n_Ga%C3%A1l