Angel of Light és el suggerent títol de la Simfonia No.7 de Einojuhani Rautavaara.
Rautavaara va néixer el 1928 a Finlàndia i se’l considera un compositor místic i espiritual. El compositor finès va compondre una sèrie de peces que culminen en un conjunt orquestral, donant forma a la simfonia. Fou arran la lectura que va fer de Duineser Elegien (1922) de Rainer Maria Rilke –una obra de caràcter existencial-.
Un treball orquestral d’una bellesa instrumental i temàtica molt ben construida. Rautavaara destaca de la seva simfonia el tema que fa aparèixer dins dels quatre els moviments de la simfonia com generador de força i llum.

http://virtual.finland.fi/netcomm/news/showarticle.asp?intNWSAID=26170

Enric Granados, compositor i pianista, fou un cosmopolita nascut a Lleida el 1867; va viure a Santa Cruz de Tenerife; uns anys més tard es traslladà a Barcelona on va fundar l’Acadèmia de música Granados, el 1901; a París s’instal·la per una bona temporada i allà consolida la seva amistat amb Albeniz.
La pintura de Goya va impressionar fortament al compositor. L’any 1911, estrena al Palau de la Música Catalana la seva obra pianística Goyescas.
Va compondre la música d’obres escèniques amb text d’Apel.les Mestres. Entre elles destaca,
Picarol, Liliana (1911), i el poema dramàtic Gaziel (1906). Gaziel , el Mefístòles que s’apareix al poeta!!.
El 1915, a bord del “Montevideo”, comença la seva aventura americana. Al Metropolitan de Nova York s’estrena la versió dramàtica de Goyescas amb un èxit important.
Fou un viatge però, sense tornada. El vaixell “Sussex”, on viatjava el matrimoni Granados, fou enfonsat per un submarí alemany el 1916.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Granados

Andrei Rublev, el pintor d’icones més important de Rússia, és el nom d’un altre film del director rus, Andrei Tarkovski.
Tota la pel·lícula en blanc i negre, i els darrers minuts del muntatge final en què ens ofereix unes icones pintades per Rublev, en un intens i emotiu color.
Andrei Rublev rep l’encàrrec per anar a pintar l’interior la catedral de Vladimir a Sant Petersburg. Rublev deixa el monestir de St. Andronik i es dirigeix a complir la travessia creativa on es troba crues i dramàtiques activitats humanes, la qual cosa li ocasiona un conflicte interior que fa trontollar la seva fe.
I de nou, Tarkovski ens submergeix dins un entramat colpidor de so, imatge i emoció.
http://www.andreitarkovski.org/index.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Andrei_Rublev

Alberto Ginastera, nascut a Buenos Aires el 1916, va compondre la música sobre un poema de Silvina Ocampo, Las horas de una estancia, que la va dedicar a Conxita Badia, cantant lírica, nascuda a Barcelona el 1897. La soprano, de Barcelona, fou alumna del compositor Enric Granados i amiga, també, del compositor Manuel de Falla. Va tornar de l’exili l’any 1946 i reinicià la seva activitat donant classes al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
Ginastera va travessar diferents períodes compositius; un primer període amb trets clarament folklòrics, un segon període dodecafònic, i un tercer període en què va anar a la recerca de noves tècniques expressionistes.
http://archivowagner.info/801c.html
http://www.patriciacaicedo.com/CUERPOARTICULOS.htm
http://www.ciweb.com.ar/Ginastera/

Jospeh Roth, novel·lista i periodista, va néixer el 1894 a Galitzia, actualment Ucraïna. El seu periodisme literari ens explica la dramàtica situació que es vivia a Berlín amb l’ascens al poder del nacionalsocialisme. El seu llenguatge poètic arriba a comunicar una certa cruesa de la vida. En el seu llibre El Pes fals (edicions la guineu) comença un capítol amb una frase d’una precisió brillant i molt dura:
“La majoria de persones es moren sense haver arribat a saber de si mateixos ni un granet de veritat”.
Una novel·la de tall cruel i d’una profunda reflexió sobre la fragilitat humana.
Roth ens explica moltes coses amb una gran bellesa.

http://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Roth
http://josephroth.de/

El públic de l’Auditori de Barcelona ha donat una esplèndida ovació per donar la benvinguda al nou director titular de l’OBC, Eiji Oue.
El director japonès ja ha comunicat als mitjans de comunicació que té una gran il·lusió per aconseguir que l’OBC sigui una de les millors orquestres.
Fa uns mesos, Eiji Oue va avançar que, possiblement, s’haurà de fer una inversió econòmica per a millorar l’acústica de l’escenari de l’Auditori.
http://www.imgartists.com/?page=artist&id=235

Narradora, periodista i compositora. Va néixer a Barcelona el 1865 i va morir el 1943. Posà música a molts poemes d’Apel.les Mestres i algun poema de Caterina Albert. Flors d’escardot és el títol d’una de les seves obres musicals. Carme Karr i Alfonsetti va dirigir la revista Feminal que es començà a publicar el 28 d’abril de 1907. Va entrevistar-se amb el president Macià per aconseguir el vot de la dona. Una lluita en solitud.

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/infantil.htm#karr

http://www.escriptors.cat/autors/karrc/pagina.php?id_sec=1631

Benjamin Britten va compondre l’òpera Death in Venice, l’any 1974, en uns moments molt delicats de salut.
Escrita en un rigorós minimalisme i, com diuen en anglès, en “the textures economical”.
Britten expressà en aquesta òpera, amb les seves grans capacitats compositives, unes intenses i íntimes emocions.
El seu viatge a Venècia i, molt probablement, el mateix poema de August Von Platen , que va inspirar a Thomas Man, varen ser la font d’inspiració de la darrera òpera de Britten. Els símbols de la decadència i la mort sonen de la mà del compositor anglès quan ja estava en tractament a causa dels seus problemes cardiovasculars.
http://www.its.caltech.edu/~tan/Britten/

Amb la publicació del llibre de l’escriptora Lisa See, Snow Flower and the Secret Fan, ha tornat a tenir interès el sistema d’escriptura fonètica que va ser utilitzat per les dones de la minoria ètnica Yao, a la província xinesa de Hunan, al sud de la Xina: El nushu.
L’autora de la novel·la va quedar fascinada quan va conèixer aquest llenguatge, i aquesta fascinació la portà a escriure sobre l’amistat de dues dones xineses que van utilitzar aquest llenguatge secret per comunicar-se al llarg de la seva vida.
Dues dones valentes i unides per les nombroses complicitats són víctimes d’un error d’interpretació en un dels seus missatges, la qual cosa posa en perill la seva llarga amistat.

El nushu s’escriu en columnes verticals i de dreta a esquerra, i té més de dos mil caràcters.
A les següents a dreces podreu trobar una àmplia i atractiva informació.
http://www.ancientscripts.com/nushu.html
http://www.omniglot.com/writing/nushu.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nushu