La primera vocal

De nou, Bulgària
http://www.elpais.es/articulo/viajes/Rila/
oculto/montanas/elpviavia/20060429elpviavje_4/Tes/

Matemàtic francès que va destacar per les seves aportacions al coneixement del so.
Savart és el nom que se li dóna a una unitat de mesura dels intervals. Direm que dos sons de freqüències diferents estan separats per N savarts. És un càlcul basat en l’escala logarítmica.

En aquesta adreça hi trobareu uns instruments sonors creats per a Felix Savart.
http://physics.kenyon.edu/EarlyApparatus/
Acoustics/Savarts_Cup/Savarts_Cup.html

Artista italià (1915-1995) del moviment Expressionisme Abstracte, o millor dit, “Informalisme matèric”
Fent un passeig pel Centro de Arte Reina Sofía, he vist algunes de les obres que se les defineix con un acord mantingut en la dissonància. Sembla ser que era un home silenciós. Va anar més enllà del collage i ha treballat amb materials com el quitrà, sacs, fusta, robes velles….
Alberto Burri és l’artista del foc. Aplica el foc sobre el plàstic amb una flama oxhídrica per obtenir unes textures molt poc tradicionals.
El negre recremat i matèries poc atractives, susciten un univers visual d’una gran expressivitat.
http://www.artinvest2000.com/burri_alberto.htm

El diari anglès The Telegraf va publicar el passat diumenge, un article d’un estudi fet per un acadèmic que reivindica per l’Anna Magdalena Bach l’autoria d’algunes obres atribuïdes a J.S.Bach.
La resposta dels “erudits” ja la sabem: són escèptics.
Us proposo doncs, la lectura d’un article molt interessant, doncs em sembla un costum molt saludable practicar l’art de la flexibilitat mental i allunyar-se de d’immobilisme intel.lectual.
http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2006/04/23/nacad123.xml&sSheet=/
news/2006/04/23/ixhome.html

Un professor de música mediàtic, amb el seu “accent” personal al davant del micròfon, enregistra setmanalment les emissions a la graella de programació de Radio France el programa: “Leçons de musique”.
Humor, bromes i la seva especialitat en frases imaginatives i inèdites sembla que són el fil conductor del seu èxit.
http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3246,36-764037@51-738169,0.html
I si voleu, podeu escoltar el programa
http://www.radiofrance.fr/chaines/france-musiques/emissions/accueil/

L’art de doblegar el paper per a finalitats artístiques fou introduït al Japó a través de la Xina.
Es fan formes de tota mena que ens transporten amb la imaginació a una artesania poc coneguda fins fa ben poc temps.
Hojyo Takashi té una important obra. Us suggereixo la seva pàgina Web, que tot i que està escrita en japonès, trobareu fotos del seu origamis al final de la pàgina on diu “My Works” en anglès.
http://www11.ocn.ne.jp/~origami/

Explica Rafael Alberti que varen viure una temporada a pocs kilòmetres de Mougin per anar a visitar a Picasso. Aitana, la filla del poeta, té moltes dificultats per a poder aconseguir una trobada. Sempre és ella qui truca a la Jacqueline. I sempre hi ha excuses per ajornar la trobada.
Alberti va publicar a Barcelona el llibre “Los 8 nombres de Picasso” i arran d’aquesta publicació un amic d’Alberti li va fer unes preguntes sobre Picasso.
En una d’elles diu:
“Picasso es un movimiento sísmico cuyo epicentro se halla en los dedos de su mano”
http://www.gibralfaro.net/criticalit/pag=1032.htm
http://www.rafaelalberti.es/asp/albertipintor.asp

La darrera òpera de la compositora finesa Kaija Saariaho ha estat un esdeveniment a l’Òpera de la Bastilla, a París. El passat mes de novembre ja feia una referència al bloc de música d’aquesta compositora i de l’estrena de “Adriana Mater” amb el llibret d’Amin Maalouf i la direcció d’Esa-Pekka Salonen que des de l’IRCAM ens acosten a noves idees i a noves estructures sonores amb música electrònica. La seva música té una paleta molt àmplia de timbres, intensitats, soroll, alçades del so que en algun moment provoca algunes emocions destacades segons la sensibilitat de qui escolta. És en tot els aspectes una composició actual, i el llibretista submergeix a l’auditor en angoixes molt profundes de la nostra societat moderna.
Ens proposen un final optimista…
http://www.operadeparis.fr/Saison0506/Spectacle.asp?Id=864

Un orgue amb aquests tubs de fusta. Ordenats i al.lineats. D’una bellesa molt subtil.
Els orgueners sabien que dos tubs iguals tocant la mateixa nota i en la mateixa afinació sonen 1,3 vegades més fort que sonen un tub sol. També sabien que dos tubs sonen molt més quan el so que emeten cadascún tenen unes freqüències més separades, com per exemple un interval de tercera.
Aquest orgue es va construir amb la il.lusió d’homes i dones, pas a pas. Lentament.
Amb el temps de qui estima la Música.