La Música i la seva relació amb el cervell és el tema de recerca del neurofisiòleg Dr.Robert Zatorre, investigador a l’Institut Neurològic de Montreal. Em sembla fascinant que la música intervingui en els processos íntims de la fisiologia humana.
http://www.xtec.net/~cmiro12/articles/zatorre.htm
http://weblog.educ.ar/educacion-tics/cuerpoentrevista.php?idEntrev=78
El proper mes de Maig, del 22 al 25, se celebra el Wisconsin Symposium on human Biology on tindrà lloc una conferència del Dr. Robert Zatorre.
http://www.union.wisc.edu/humanbiology/documents/Zatorre.html
Possiblement si els gestors de l’Educació Pública coneguessin la trascendència de la pràctica musical, no la ignorarien en el nostre sistema educatiu.

Existeixen empreses discogràfiques que es dediquen a sistematitzar les nostres necessitats sonores. Ens proporcionen, mitjançant contractes de pagament, el so, la veu i la musica; el que se’n diuen bancs de so, bancs de música i bancs de veu (locució); resumint: Música de llibreria.
Si volem crear un ambient musical per a una producció audiovisual podem aconseguir uns quants segons de música de tots els estils i èpoques. Hi ha un catàleg de sons, de compositors i una o dues compositores, i de veus d’homes i de dones amb diferents timbres vocals.
Es tracta de música comercial;
Em dóna la sensació que simplificar tant les nostres activitats va en detriment, per exemple, d’una possible relació de la poesia o el llibret d’òpera amb la composició musical.
Penso que la creativitat és un component d’una actitud social ja que beneficia l’individu i al teixit social.
No obstant, disposem d’empreses per a compondre música a mida.
http://www.kpm.co.uk/?language=es

A la Haendel House Museum de London, es fa una exposició sobre els castrati. L’exposició passa a ser una “exhibició” dels maltractaments als nens petits i adolescents que varen mutilar per el bon nom de l’art. Molts d’ells van treballar per Haendel.
Sempre, sota la mirada afectuosa de l’església catòlica. Xifres esgarrifoses com per exemple, que a Itàlia, durant segles XVII i XVIII es castraven anualment 4.000 nens entre 8 i 13 anys, “en honor a Déu” segons el papa Climent VII. Molts d’aquests nens perdien la vida a causa de les hemorràgies provocades per les operacions.
Hipocresia, ambigüitat i perversió. No en tinc cap dubte.
http://www.handelhouse.org/cgi-bin/display_news_item.cgi?id=33

Marina Tsvietáieva va néixer a Moscou el 1892. Poeta i narradora. Va viure a Berlín, a Praga, a París fins que retornà a l’Unió Soviètica on posà fi a la seva vida.
“Retrato de una pintora” és el llibre que va escriure sobre l’artista Natalia Goncharova i l’ esposa de Pushkin amb qui fa un paral.lelisme.
“Solo que el vacío no impone nada, no desplaza, no excluye.Para que todo pueda ser, es necesario que haya nada. El todo no soporta el algo”
Per començar una biografia no deixa de ser una frase agosarada, perquè després d’aquesta frase ja no saps que t’explicarà més.
Doncs…segueix explicant-nos interessants observacions de l’art a través de la vida de la pintora
http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/estudio06/sec_22.html
http://www.laneta.apc.org/edicionesera/Goncharova.html

Mor la dona que va fundar el 1957 , l’Opera Company of Boston. Fou la primera dona que va dirigir la Metropolitan Opera House in New York City.
Cal destacar que va produir òperes poc convencionals en versió íntegre com és el cas de Moses and Aron d’Arnold Schoenberg, War and Peace de Sergei Prokofiev, The Trojans d’ Hector Berlioz, Intolleranza de Luigi Nono, Lulu d’Alban Berg i Montezuma de Roger Sessions. Desenvolupà també la tasca de directora escènica.
http://www.nytimes.com/2006/03/25/arts/music/
25caldwell.html?_r=1&oref=slogin

L’escriptor dels heterònims, de la polifonia de l’ànima, l’home desassossegat, va escriure un llibre sobre estètica: “Ultimatum”. Pessoa escriu una sèrie de textos teòrics que es podrien entendre com una presentació de la seva tesi sobre l’estètica.
Hi ha una primera part amb textos signats per Álvaro de Campos que podeu llegir en portuguès; proposo la carta que va escriure a José Pacheco, director de la revista Contemporanea, l’octubre de 1922.
http://www.astormentas.com/din/poema.asp?key=
317&titulo=CARTA+A+JOS%C9+PACHECO%2C+DIRECTOR+DA+REVISTA+CONTEMPOR%C2NEA
Pessoa només tingué un amic íntim: Sá Carneiro i el seu suïcidi va modificar la vida del poeta. Varen mantenir una interessant correspondència de la que una gran part, lamentablement, es va perdre.
http://perso.wanadoo.es/mlomba/

La University of California ha digitalitzat música enregistrada en cilindres pel fonògraf d’Edison. Es tracta del Cylinder preservation and Digitization Project, que té la voluntad de preservar música: Han recuperat música del començament del S.XX.
Podeu escoltar una de les cançons, d’Irving Berlin cantada per Billy Murray
http://cylinders.library.ucsb.edu/search.php?queryType=
@attr%201=1016&query=alexander&num=
1&start=4&sortBy=&sortOrder=ia
Podeu veure l’Archeofone de Henri Chamoux
http://members.chello.se/christer.hamp/phono/chamoux.html
O el de Thomas Edison
http://www.patrimoine.polytechnique.fr/
instruments/acoustique/Phonographe.html

La coneguda agrupació de corda creada per David Harrington, en la que curiosament les violoncel·listes han estat substituïdes en dues ocasions, respon a un itinerari interpretatiu difícil de classificar. Ja porten més de tres dècades mostrant una idea nova del que pot ser un formació de corda.
http://www.kronosquartet.org/
Manfred Waffender director de Musicfilms, va realitzar l’any 1998,”In Accord”, a mig camí del film i el documental amb la interpretació i els comentaris del components de l’agrupació que fa uns anys vaig poder veure i escoltar.
D’una estètica visual amb contraposicions acolorides i borroses.
El que més m’atrau però, és el mètode d’estudi que recorren a cada nou àlbum que presenten i els resultats que aconsegueixen.

Ja tenim a la xarxa, el programa de música religiosa de Cuenca, que com sempre té els seus atractius musicals.
http://www.semanademusicareligiosa.com/