L’educació musical

educacio-musical

La música  és un camí que ens ajuda a arribar a les emocions.
L’educació hauria de contemplar més recursos econòmics i humans per potenciar l’educació musical  perquè ajudaria a parlar d’emocions dins les aules.

No hi ha Comentaris

Sonograma al Liceu de Barcelona

liceu-de-barcelona-portadaLa revista Sonograma de Webdemusica enceta una nova secció, un nou repte :  publicar cròniques de les funcions del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Una vegada més, Sonograma és testimoni de la indiscutible necessitat de comunicar, desplegar, compartir i delectar-se amb  l’art.
Llegir la crònica

No hi ha Comentaris

Els artistes

sandor-marai1Els artistes representen en la societat una certa superfluïtat meravellosa, que a l’estructura humana correspon als sentiments.
“La germana” Sándor Márai

No hi ha Comentaris

La creativitat segons CSIKSZENTMIHALYI

creativitatEl procés creatiu segons s’ha anat descobrint tradicionalment, comprèn cinc passos. El primer és un període de preparació, d’immersió, conscient o no, en un conjunt de qüestions problemàtiques que són interessants i susciten curiositat. La segona fase del procés creatiu és un període d’incubació, durant el qual les idees es mouen per sota del llindar de la consciència. El tercer component és la intuïció. El quart component és l’avaluació, quan la persona ha de decidir si la intuïció és valuosa i val la pena dedicar-li l’atenció. I el cinquè i últim component és l’elaboració.

3 Comentaris

Maria Àngels Anglada. Poesia completa

Anglada“Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.”

Arietta.

Maria Àngels Anglada (1930-1999) és una de les principals escriptores en llengua catalana del segle XX. Llicenciada en Filologia clàssica, ha conreat diversos gèneres: la narrativa, l’assaig, la poesia i la crítica literària. Obres com Les Closes (1979), “Sandàlies d’escuma” (1985), “El violí d’Auschwitz” (1994), “El quadern d’Aram” (1997), “Paisatge amb poetes” (1993), i els poemaris “Díptic”, “Kyparíssia”, “Carmina cum fragmentis”, “Arietta” i “Arietta II”.  Maria Ángels Anglada és una de les escriptores més important  de les lletres catalanes.

http://www.edicionsvitella.com/

Coberta Anglada

3 Comentaris

The Center for American Music’s Foster Hall Collection

foster
Steven Collins Foster, d’ascendència irlandesa, va ser l’autor de nombroses cançons popular nord-americanes. Va compondre la famosa melodia “Oh Susana” que representava l’estirp americana més nòmada;  amb la febre de l’or famílies senceres  viatjaven  cap a Califòrnia a la recerca d’un lloc per a viure.
L’Stephen Foster Memorial Museum, que pertany a la Universitat de Pittsburgh, es dedica a la documentació de la música americana

No hi ha Comentaris

Malec i Rothko

MalecEl compositor  Ivo Malec, d’origen croa,  va ser alumne de Pierre Schaeffer al GRM (Groupe de Recherches Musicals),
L’obra Rothko, en homenatge al pintor americà, d’una perplexa i estàtica matèria sonora, és una obra orquestral que planteja un moviment de tres minuts i mig, on el compositor mostra amb un bon domini compositiu una poètica expressivitat orquestral. Malec concep quietuds  que  provoquen una tensió sonora molt ben ordenada.
Per escoltar alguns fragments de les seves obres, feu clic aquí

No hi ha Comentaris

Activitats musicals

Buttons beak Make
http://www.buttonbeats.com/

Audio Mixer, amb ritmes variats
http://audiomixer-d.oddcast.com/php/ctc

Jocs musicals rítmics amb sons d’animals
http://www.bbc.co.uk/cbbc/cartoons/shaunthesheep/games/bleat/index.shtml

via Carme Barba

No hi ha Comentaris

El monestir fet mandala

samyemon2El monestir budista de Samye, fundat al Tibet el segle 8 pels mestres budistes Padmasambhava i Shantarakshita, va ser construït sota el patrocini de Detsen Trisong (regnat 742-798) en forma de mandala; representa l’univers budista,  d’una gegantina complexitat i  bellesa.
Banderoles d’oració, sons greus de profunditats de l’ànima creen simfonies amb la música del vent.

No hi ha Comentaris

L’ebenista de Fürth

Zumpe 1766

Johann Christoph Zumpe , d’orígen alemany, va establir-se com a constructor de clavicordis i pianos a Londres. Podria ser que Leopold Mozart hagués estat client de Zumpe, i amb molta probabilitat J.C. Bach va  fer d’intermediari en la venda  d’algun instrument de Zumpe.
Els seu pianos quadrats  sobre cavallet, de sonoritat suau,  constaven d’un teclat de  cinc octaves  i de mecanisme senzill; el seu enginy va ser utilitzat per altres constructors.
Fou així com va aconseguir un pròsper negoci.

No hi ha Comentaris