| Sasha Waltz & Guests, 1 de febrer de 2010 |
|
La comunicació conceptual de la coreògrafa alemanya exposa amb un llenguatge densament emocional una visió tàcita de l’expressió humana i la concreta amb les apostes multidisciplinàries de set ballarins. Les originals formes de cossos entrellaçats construeixen atmosferes, riques d’emocions, dins l’espai buit del silenci, i des del seu llenguatge, personal i singular, Waltz aconsegueix nodrir un discurs enèrgic amb la música en directe per piano sol, i piano i veu de Franz Schubert. 
Fotografia: Maria Ivanova
Amb sacsejades precises, crispades i d’altres transitòries i suaus,
Sasha Waltz desplega estructures d’imaginàries formes, algunes
sorprenents, sobre una escenografia de balanceigs geomètrics concebuda
per Thomas Schenk. De passos curts i passos llargs, la coreografia va
ocupant tot l’escenari amb la poderosa presència de cossos humans que
expressen amb grans detalls la música, el silenci, el moviment
interior, la veu, el color i sons diversos, en una visió romàntica de
la vida; és per això que la música de Schubert acompanya el discurs
creatiu que es desencadena en els permanents combats interiors
humans: la tristesa, el dolor, la soledat, l’aflicció, la tendresa,
l’amor i l’esperança després de la desfeta.
Fotografia: Maria Ivanova La meravella apareix, de sobte, quan les set persones corren artísticament per tot l’escenari, ajustats pels compassos de l’impromptus en Mi bemoll major. La melodia de Schubert, lliure i brillant, inspira una efervescent alegria, transparent i encomanadissa. L’energia del balanceig i la suspensió estan presents a tothora, sense divergències. Sobre l’escenari veiem els cossos en un diàleg permanent; escoltem el xipolleig de les botes d’aigua, plenes d’aigua fins el turmell dels ballarins, que provoquen un moviment pesat, inconfusiblement dens; entenem que la matèria de la vida és plena de líquids vitals que necessiten del ritual de la neteja, exposada bellament per les tres dones que prenen un bany. 
Fotografia: Maria Ivanova L’obra Impromtus, d’una hora i vint-i-cinc minuts de duració i sense cap interrupció, mostra una dialèctica nova entre la creadora alemanya i la música del romanticisme alemany. Cal remarcar que en aquesta obra, Waltz construeix, per primera vegada, múltiples simetries a l’espai amb la música de les formes estròfiques dels impromptus i dels lied, molt presents en el procés compositiu de Franz Schubert, que destaquen pel seu itinerari de construccions regulars. Impromtus revela la relació fluida de Sasha Waltz amb la música del dels segle XIX. A la penombra, una estilitzada execució pianística.
Text: Carme Miró |
IMPROMTUS
| < Anterior |
|---|
 |