Felicity Lott
Recital
Gran teatre del Liceu, 5 de febrer de 2010

A Londres, Paris i Viena, a les acaballes del segle XIX, es van desenvolupar formes d’espectacle en sales on convivien les taules dels espectadors i la tarima de l’escenari. El cabaret francès, el music-hall anglès o el cafè-concert es van convertir en escenaris de divertiment on s’escoltaven obres i execucions instrumentals i vocals d’un gran nivell musical.

Fotografia: ©A Bofill

Felicity Lott ha reunit per al seu espectacle, ple d’humor i d’ironia, un elenc de compositors que van compondre lieds i àries d’opereta, i en el decurs d’una hora i mitja de concert, la soprano acull amb la seva elegant veu un atractiu  repertori vocal de compositors com Offenbach, Strauss, Poulenc, Kosma, Ivain, Mireille, Carr, Fontaine, Rodgers, Sondheim, Bénabar i Hahn. Enginyosos llibretistes ens parlen de forma divertida, a través de melòdiques cançons franceses i angleses, algunes de complexes exigències vocals, sensuals i expansives, sobre marits “que no fan falta”, amants atrevits, seduccions, enganyifes i ocurrències; tot plegat va arrencar més d’una rialla a un públic disposat a passar-ho d’allò més bé.La deliciosa actuació de la carismàtica soprano britànica, que ja ha estat en altres ocasions al teatre barceloní, va tornar a conquerir amb la seva excel·lent capacitat comunicativa els cors de l’auditori operístic.

Fotografia: ©A Bofill

Un espectacle divertit on vam veure al pianista Jason Carr, compositor i arranjador, fent  gala del seu bon humor, sobretot, quan el ballarí Oliver Sferlazza, expert en mims i captivador de formes , li va oferir una pizza;  una altra de les sorpreses va ser la cançó  Le gai tango de la Cantatriste, del compositor contemporani Bruno Fontaine, que va comptar amb un quartet de corda que sonava discretament fora de l’escenari.De llarga trajectòria lírica, Feliciy Lott, que ha actuat amb la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Viena o el Concertgebouw, mostra la seva capacitat natural per recórrer repertoris d’ una àmplia gamma d’estils amb una rellevant i delicada agilitat vocal, concisa, evocadora i d’encisadors matisos sonors.

Fotografia: ©A BofillEl director d’escena Laurent Pélly que acompleix amb la cerimònia del recital, humorísticament eloqüent, va aconseguir per aquesta representació de petit format decidides complicitats entre la soprano i actriu de finesa gestual, i el públic.